Aliments, Dieta Saludable

Què hem de saber les persones celíaques sobre els sucs?

Els sucs duen l’etiqueta ‘sense gluten’?

A l’hora de comprar sucs de fruites industrials no hem de buscar la menció o símbol “sense gluten” a l’etiquetatge,  ja que es consideren naturalment sense gluten i, per tant, aptes per a persones celíaques.  

No obstant això, és necessari  buscar-ho en alguns tipus de begudes que trobem als comerços, com per exemple el suc amb llet; recordeu que la Taula Orientativa d’aliments aptes i no aptes indica en aquests casos quan cal buscar la menció o símbol “sense gluten” per poder-los consumir.

Els sucs no poden portar sucres afegits

Sabies que els sucs no poden contenir sucres afegits? És a dir: el sucre ja no pot ser una matèria primera en els sucs (a excepció, com veurem a continuació, del nèctar).

És un dels canvis més importants que s’han fet. El parlament europeu va aprovar  la Directiva 2012/12/EU del Parlamento Europeo y del Consejo de 19 de abril de 2012 relativa als sucs de fruites i altres productes similars que modificava alguns aspectes de l’anterior Directiva del 2001, fins aleshores vigent. Aquesta nova Directiva, que afecta a tots els països de la Unió Europea, va entrar en vigor el 28 d’octubre del 2013 i a partir d’aquesta data es va iniciar un període de transició per tal que les empreses exhaurissin les existències de producte no ajustats a la nova normativa i també per adaptar les seves etiquetes als canvis que la nova directiva exigia. Aquest període de transició acabava el dia 28 d’octubre de 2016.

Què és un suc de fruites? Quins tipus hi ha?

La Directiva 2012/12/EU també ens ajuda amb això. Veiem la classificació:

  • Suc de fuita: producte obtingut a partir de les parts comestibles de les fruites sanes i madures, fresques i conservades per refrigeració o congelació. Si pel tipus de fruita les llavors, grans o pell no es poden eliminar en el procés d’extracció del suc, es podran incorporar al producte.
  • Suc de fruita concentrat: producte obtingut per l’eliminació d’una part determinada d’aigua. També se li pot incorporar aroma i polpa de la mateixa espècie de fruita.
  • Suc de fruita a partir de concentrat: s’obté reconstruint el suc concentrat afegint aigua.
  • Suc de fruita extret amb aigua: s’obté posant en contacte l’aigua amb la fruita. Es treballa amb fruita deshidratada o fruita polposa quan el seu suc no es pot extraure amb procediments físics (premsar, esprémer, triturar, etc.)
  • Suc de fruites en pols o deshidratat: s’obté eliminant pràcticament la totalitat de l’aigua.
  • Nèctar de fruites: s’obté de l’addició d’aigua amb addició de sucres i/o mel o sense, al puré de fruites (concentrat o no). Els sucres es poden substituir totalment o parcialment per edulcorants.

El nèctar de fruites és l’excepció tal com marca la directiva, ja que és l’únic producte dels mencionats que pot contenir sucres afegits. Hem de tenir en compte que fins i tot en el nèctar existeix l’opció de fer servir edulcorants en comptes de sucre.

Això sí, no us estranyeu si l’etiqueta d’un suc específica uns grams de sucre en la informació nutricional. Aquest sucre no parla de “sucre afegit”, sinó dels que estannaturalment presents a la fruita” En aquest cas, el sucre prové de la mateixa fruita.

Exemple:

Què es pot afegir a un suc?

Alguns minerals i vitamines, alguns additius, polpa i aromes (i als nèctars fins a un 20% de la seva composició en sucre o mel). Trobem algunes excepcions com el suc de tomàquet (recordeu que el tomàquet és una fruita!), ja que se li pot afegir sal, espècies i herbes aromàtiques, o el suc de raïm , al qual se li poden afegir àcids tartàrics. Però són excepcions.

Com a persones celíaques, a l’hora de consumir sucs (tant casolans com industrials) haurem de tenir les mateixes consideracions dietètiques que la resta de consumidors (alerta amb les persones diabètiques!) i saber que un suc no ha de substituir mai una ració de fruita, ja que les seves característiques nutricionals no són les mateixes.

Vegem-ho:

  • La fruita en peça sencera manté, entre altres beneficis, la combinació dels seus sucres amb la fibra en una complexa xarxa fibrosa que fa que s’hagi de mastegar i que sigui molt saciant (efecte que es perd en fer suc).
  • També hem de tenir en compte que en fer un suc (tant casolà com industrial) es trenca la matriu alimentària (és “el tot” de l’aliment, on estan tots els seus component) i s’alliberen els sucres propis de la fruita que s’absorbeixen ràpidament, passant a la sang i elevant més els pics de glucèmia en comparació amb la ingesta de la fruita sencera.
  • Consumir sucs casolans no és un disbarat dietètic, ja que ens aporta la presència de determinades vitamines, però no és adequat un consum habitual, ja que:
    • Poden desplaçar el consum de les peces senceres de fruita que, com acabem de veure, són més interessants en l’àmbit nutricional.
    • Poden desplaçar el consum d’aigua. Sempre seran una millor opció que altres begudes ensucrades (refrescs), però tal com indica la Guia Petits Canvis, editada per l’Agència de Salut Pública de Catalunya, l’aigua ha de ser la nostra principal opció.
    • Poden contribuir al sobrepès i a l’obesitat. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana prendre menys del 10% de la ingesta calòrica diària de sucres lliures i especifica: “Els sucres lliures són tots aquells que els fabricants, cuiners o consumidors afegeixen als aliments o les begudes, així com els sucres naturalment presents en la mel, els xarops i els sucs i concentrats de fruites”.

Així doncs, no podem menysprear de cap de les maneres l’aportació de sucres lliures que ens produeix la ingesta de sucs (recordem tant casolans com industrials), sobretot si hi ha un problema de sobrepès/obesitat.

Prenem nota! L’OMS, com a autoritat sanitària, aconsella reduir els sucres de la nostra dieta i dins d’aquest consell no inclou la ingesta de fruites sinó la dels sucs de fruita, sense diferenciar entre industrials o casolans.

El suc perd vitamines si no es pren de pressa?

Per últim, aprofitem per desmentir aquella famosa frase dels nostres pares: “pren-te el suc ràpidament que es perden les vitamines”. Segons els experts:els sucs (…) poden patir pèrdues importants de vitamines i alteracions indesitjables de color i sabor si es consumeixen hores després de la seva preparació i es mantenen exposats a la llum, a l’aire i fora de la nevera” (font de la Revista Española de Nutrición Humana y Dietética)

 

Bibliografia:

 

Leave a Reply

Theme by Anders Norén