Confusió entre Celiaquia, Al·lèrgia al blat i Sensibilitat al gluten/blat (mal anomenada Intolerància)

No són el mateix diagnòstic, per què sovint se’n parla com si fossin sinònims?

De forma habitual, els mitjans de comunicació, la ciutadania i, a voltes, el propi pacient celíac, es fan un garbuix amb el significat d’aquests termes. Sovint la manca d’informació porta a fer-ne referència erròniament com a sinònims.

Què significa cada diagnòstic?

La celiaquia és una malaltia, un trastorn multisistèmic de base autoimmune permanent en individus genèticament predisposats, induït per la ingesta de gluten que provoca una atròfia de les vellositats de l’intestí prim que afecta la capacitat d’absorbir els nutrients dels aliments, entre d’altra simptomatologia fora del sistema digestiu.

No es pot ser molt o poc celíac. Per fer un símil, es pot estar poc embarassada? No existeixen graus de celiaquia. Sí que hi ha simptomatologia diversa, més evident o menys. Però independentment de si la persona celíaca té símptomes quan consumeix gluten o no, el seu consum pot causar problemes de salut greus a curt o a llarg termini si no es fa un bon seguiment de la dieta. A banda dels símptomes gastrointestinals, n’hi ha d’altres que no acostumem a relacionar amb la celiaquia, com poden ser la pèrdua de pes, irritabilitat, dolors ossis i articulars, infertilitat, entre d’altres.

No es pot ser molt o poc celíac. Per fer un símil, es pot estar poc embarassada? No existeixen graus de celiaquia. Sí que hi ha simptomatologia diversa, més evident o menys.

El seu diagnòstic es manifesta a través d’un anàlisis genètic, d’anticossos en sang, una biòpsia i també observant si hi ha una millora en el pacient en retirar el gluten de la dieta.

Per altra banda, la sensibilitat al gluten/blat no celíaca, també coneguda popularment com intolerància al gluten – tot i que de forma errònia–, va ser descrita per primera vegada a finals de la dècada de 1970 però ha començat a ser reconeguda i s’està estudiant de manera intensiva des del 2011. Encara no se sap si el gluten és el causant d’aquesta malaltia i s’investiga si altres components del blat, o dels cereals en general, podrien estar implicats (els *FODMAPS¹ o els *ATI² ).

La sensibilitat al gluten/blat no celíaca, també coneguda popularment com intolerància al gluten – tot i que de forma errònia–, ha començat a ser reconeguda i s’està estudiant de manera intensiva des del 2011.

La persona sensible al gluten/blat no celíaca no presenta els anticossos implicats en la celiaquia. I tot i haver descartat l’al·lèrgia a cereals que contenen gluten, segueix cursant amb simptomatologia amb la ingesta de gluten/blat. El pacient millora quan fa una dieta sense gluten.

Perquè no és correcte parlar d’intolerància al gluten? Perquè una intolerància, a banda de que tampoc afecta al sistema immunitari, es una reacció provocada per la falta d’un enzim necessari per digerir un component de l’aliment, com per exemple en el cas dels intolerants a la lactosa, la lactasa. En relació al gluten, aquest diagnòstic no existeix.

Per últim, l’al·lèrgia al blat és una resposta del sistema immunitari al considerar els aliments amb gluten com a quelcom que fa mal al cos. No és una malaltia de component genètic i cursa amb un tipus de simptomatologia reactiva ràpida. Pot provocar congestió nassal, nàusees, problemes respiratoris, inflamació de la boca o erupció amb picors, entre d’altres. Necessita de tractament antihistamínic.

A diferència de la celiaquia i de la sensibilitat al gluten/blat no celíaca, l’al·lèrgia pot millorar amb el pas del temps. Passats uns anys hi ha la probabilitat que la persona pugui tornar a consumir aliments amb gluten.

Així doncs, la celiaquia és una malaltia crònica amb predisposició genètica, l’al·lèrgia al gluten genera una resposta al sistema immunitari cursant amb simptomatologia reactiva ràpida, la sensibilitat al gluten/blat no celíaca és fruit d’un diagnòstic que exclou les altres dues patologies però que està relacionat amb la ingesta de gluten/blat, i la intolerància al gluten no existeix.

* FODMAPS¹: Són carbohidrats fermentables que estan presents a molts cereals i altres productes, coneguts com Oligo-Di-Mono-sacarids i Poliols Fermentables.

*ATI²: Són els inhibidors d’amilasa i tripsina (enzims digestius), presents en cereals com el blat.