La intoler\u00e0ncia a la lactosa (IL) \u00e9s una afecci\u00f3 provocada per la mancan\u00e7a de Lactasa, l\u2019enzim digestiu encarregat de la digesti\u00f3 de la lactosa, el sucre natural present a la llet.<\/p>\n
La lactosa \u00e9s un carbohidrat format per 2 mol\u00e8cules diferents: la glucosa i la galactosa que han de ser separades a l\u2019intest\u00ed mitjan\u00e7ant l\u2019acci\u00f3 de la lactasa per tal que la seva absorci\u00f3 i assimilaci\u00f3 es pugui dur a terme. Si aquest proc\u00e9s no presenta cap problema, es produeix r\u00e0pidament l\u2019absorci\u00f3. Aquest \u00e9s el motiu pel qual la lactosa es considera un sucre de r\u00e0pida absorci\u00f3.<\/p>\n
Ara b\u00e9, quan la lactasa \u00e9s insuficient i la lactosa no es pot digerir, queda a l\u2019intest\u00ed en l\u2019estructura original i aix\u00f2 provoca que els bacteris intestinals presents al C\u00f2lon la fermentin, reacci\u00f3 que desencadena simptomatologia per la formaci\u00f3 de gasos i altres mol\u00e8cules que es produeixen.<\/p>\n
La malaltia cel\u00edaca (MC) \u00e9s un trastorn multisist\u00e8mic de base autoimmune tot i que fa poc temps \u00e9s considerava una \u201cIntoler\u00e0ncia al gluten\u201d. Aquest canvi es deu als aven\u00e7os cient\u00edfics dels darrers anys, que han perm\u00e8s saber que el consum de gluten activa el sistema immune que allibera anticossos i aquests provoquen inflamaci\u00f3 i dany intestinal. Si comparem la MC amb la IL, detectem 2 difer\u00e8ncies fonamentals, d\u2019una banda la IL no activa el sistema immune<\/u> i per tant no es produeixen anticossos i d\u2019altra, el d\u00e8ficit de lactasa pot ser total o parcial<\/u> i aix\u00f2 \u00e9s determinant per qu\u00e8 permet una certa toler\u00e0ncia a la lactosa, diferent per a cada persona.<\/p>\n
La IL en persones cel\u00edaques \u00e9s una conseq\u00fc\u00e8ncia secund\u00e0ria derivada<\/strong> de dany intestinal, ja que les vellositats es troben inflamades i aplanades (atr\u00f2fia vellositaria). Alguns autors assenyalen que \u00e9s el motiu pel qual entorn al 8% de pacients cel\u00edacs mantenen simptomatologia digestiva malgrat seguir una dieta sense gluten estricta. Tamb\u00e9 \u00e9s una patologia prevalent en altres malalties intestinals com la Malaltia de Crohn, la S\u00edndrome de l\u2019Intest\u00ed Irritable (SII) o el sobrecreixement bacteri\u00e0 (SIBO).<\/p>\n La simptomatologia \u00e9s molt variada i tot i que habitualment \u00e9s digestiva <\/strong>(dolor abdominal, restrenyiment, diarrea, flatul\u00e8ncia, n\u00e0usees i v\u00f2mits) tamb\u00e9 pot ser extradigestiva <\/strong>(problemes cutanis o cefalea). Val a dir que la simptomatologia dep\u00e8n de factors com ara la quantitat de lactosa consumida, l\u2019edat, la pres\u00e8ncia d\u2019altres nutrients o els mecanismes del C\u00f2lon per compensar la pres\u00e8ncia de lactosa no digerida. \u00a0<\/strong><\/p>\n Ojjeti i col\u00b7laboradors assenyalen que la gran majoria de pacients cel\u00edacs experimenten una regressi\u00f3 de la intoler\u00e0ncia a la lactosa despr\u00e9s de 12 mesos amb dieta sense gluten. <\/strong>Per tant, el d\u00e8ficit de lactasa secundari es pot considerar reversible<\/strong> en un gran nombre de persones.\u00a0<\/p>\n A m\u00e9s, en el cas que ens ocupa, \u00e9s condici\u00f3 indispensable seguir la dieta sense gluten de manera estricta<\/strong> (sense transgressions volunt\u00e0ries o involunt\u00e0ries<\/a>) per tal que les vellositats retornin a un estat funcional.\u00a0 En alguns casos, per\u00f2 existeix la possibilitat que la IL es mantingui en el temps<\/strong>.<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Aix\u00ed doncs, una persona cel\u00edaca i intolerant a la lactosa ha de seguir una dieta sense gluten i redu\u00efda en lactosa o sense. <\/strong>Tanmateix, en el tractament de la IL es poden prendre suplements de lactasa en moments puntuals<\/strong>, per exemple en sortir a menjar f\u00f3ra de casa.<\/p>\n En el moment del diagn\u00f2stic, l\u2019exclusi\u00f3 de la lactosa pret\u00e9n minimitzar els s\u00edmptomes i la seva intensitat. Si posteriorment es considera oport\u00fa reintrodu\u00efr-la, caldr\u00e0 adaptar la dieta a la quantitat de lactosa tolerada.<\/p>\n Com que no \u00e9s possible establir un llindar \u00fanic de lactosa per a tots els pacients<\/strong>, cal individualitzar la dieta segons la toler\u00e0ncia observada.<\/p>\n Si m\u00e9s no, l\u2019Autoritat Europea de Seguretat Aliment\u00e0ria (EFSA) va emetre el 2012 un Dictamen<\/a> general on confirmava que la gran majoria de pacients amb IL toleren 12g de lactosa en una \u00fanica dosi i fins a 24g si es fa en dosis repartides al llarg del dia amb consum d\u2019altres aliments. Tanmateix, hi ha qui tolera un m\u00e0xim de 6 grams per dia.<\/p>\n A banda de les recomanacions per a la dieta sense gluten, en aquests casos cal tenir present que la font l\u00e0ctia s\u2019ha d\u2019excloure<\/strong> i per aquest motiu cal planificar l\u2019alimentaci\u00f3 per tal que sigui suficient en calci, vitamines A i D, prote\u00efnes d\u2019alt valor<\/strong> biol\u00f2gic i minerals (f\u00f2sfor, magnesi, potassi).<\/strong> No obstant aix\u00f2, sabem que els lactis no s\u00f3n imprescindibles per a dur una alimentaci\u00f3 saludable. Fins i tot una dieta vegana o vegetariana<\/a> ben plantejada poden ser suficients en tots aquests nutrients.<\/p>\n Per\u00f2 quina \u00e9s la import\u00e0ncia d\u2019aquests nutrients?<\/strong><\/p>\n Sabem que el calci contribueix en la formaci\u00f3 i manteniment de la massa \u00f2ssia, especialment durant l\u2019adolesc\u00e8ncia, moment en qu\u00e8 arriben a la m\u00e0xima densitat i mineralitzaci\u00f3 que alhora determina la salut \u00f2ssia en l\u2019etapa adulta.<\/p>\n Els lactis<\/a> s\u00f3n la font de calci m\u00e9s abundant, per\u00f2 la quantitat de lactosa varia segons si parlem de lactis frescos (llet, nata, mantega) o lactis fermentats (iogurt o formatge). En aquests la quantitat \u00e9s inferior pel proc\u00e9s de fermentaci\u00f3. Els vegetals de fulla verda, el marisc o els fruits secs (ametlles, avellanes) tamb\u00e9 s\u00f3n abundants<\/strong>.<\/p>\n Els altres minerals tamb\u00e9 els podem obtenir de fonts vegetals. Per exemple, el f\u00f2sfor \u00e9s abundant als llegums o la soia, el magnesi a la fruita seca, les verdures de fulla verda com les bledes i el potassi \u00e9s al pl\u00e0tan, la taronja o els xampinyons.\u00a0<\/p>\n Per finalitzar, la vitamina D la trobem en peixos i sobretot en l\u2019exposici\u00f3 solar. I les prote\u00efnes en llegums, llavors, cereals integrals, ous, soia o carn.<\/p>\n A m\u00e9s, cal prioritzar processos culinaris i preparacions que facilitin la digesti\u00f3, ja que les vellositats intestinals es troben en recuperaci\u00f3<\/a> i la seva absorci\u00f3 \u00e9s limitada en el moment del diagn\u00f2stic i es recuperaran a condici\u00f3 de realitzar una dieta sense gluten estricta.<\/p>\n Aix\u00ed doncs, la dieta sense gluten i sense lactosa ha de ser suficient en calories, abundant en aliments frescos i incorporar la m\u00e0xima varietat d\u2019aliments possible<\/strong>. Igual d\u2019important \u00e9s limitar el consum d\u2019ultraprocessats<\/strong>.<\/p>\n \u00a0<\/p>\n BIBLIOGRAFIA \u00a0 <\/strong><\/p>\n Disponible en: https:\/\/www.celiacscatalunya.org\/pdfs\/Protocolo%20Enf%20Celiaca_Mat%20pacientes.pdf<\/a><\/p>\n \u00a0<\/p>\n\n
\n