{"id":1183,"date":"2022-01-31T11:12:26","date_gmt":"2022-01-31T10:12:26","guid":{"rendered":"https:\/\/www.celiacscatalunya.org\/blog\/?p=1183"},"modified":"2022-01-31T11:12:26","modified_gmt":"2022-01-31T10:12:26","slug":"una-etapa-clau-la-transicio-dels-infants-celiacs-a-ladolescencia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.celiacscatalunya.org\/blog\/una-etapa-clau-la-transicio-dels-infants-celiacs-a-ladolescencia\/","title":{"rendered":"Una etapa clau: la transici\u00f3 dels infants cel\u00edacs a l\u2019adolesc\u00e8ncia"},"content":{"rendered":"\n

Els adolescents cel\u00edacs als 15 anys passen a ser atesos pel metge de fam\u00edlia\/gastroenter\u00f2leg<\/strong><\/span><\/p>\n

Una etapa molt important i que preocupa tant als pares com als professionals de la salut \u00e9s el moment de transici\u00f3 en qu\u00e8 els infants cel\u00edacs esdevenen adolescents i, quan tenen 15 anys, deixen de ser atesos pel pediatre i passen a ser-ho pel metge de fam\u00edlia\/gastroenter\u00f2leg.<\/p>\n

L\u2019adolesc\u00e8ncia \u00e9s un per\u00edode cr\u00edtic i hi ha diversos factors que poden condicionar a una mala adher\u00e8ncia a la dieta<\/strong>: la pressi\u00f3 grupal, el canvi d\u2019un pediatre conegut al doctor de fam\u00edlia\/gastroenter\u00f2leg, no rebre el suport necessari en moments especials, la p\u00e8rdua de la continu\u00eftat i seguiment m\u00e8dic del pacient, els canvis hormonals, la sensaci\u00f3 per part de l\u2019adolescent que no hi ha riscos ni complicacions si no s\u2019adhereix a la dieta, etc.<\/p>\n

En aquest article en parlem tant amb el Dr. Ivan Villar, <\/strong>Especialista en Medicina de Fam\u00edlia i Comunit\u00e0ria i representant del CAMFIC, com amb la Dra. Neus Pociello<\/strong>, Pediatra gastroenter\u00f2loga de l\u2019Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida.\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0\u00a0<\/p>\n

La difer\u00e8ncia entre el pediatre i el metge de fam\u00edlia<\/strong><\/span><\/p>\n

L\u2019infant cel\u00edac passa de ser at\u00e8s per un pediatre conegut<\/strong>, que sovint fa anys que el tracta <\/strong>i coneix el seu cas, la seva fam\u00edlia…, a un metge de fam\u00edlia, on \u00e9s clau l\u2019autonomia del pacient<\/strong> per seguir el tractament. \u201cEl pediatre t\u00e9 un caire multidisciplinari amb una visi\u00f3 integral i centrat en aspectes del desenvolupament: pondero-estatural, psicosocial i emocional. Est\u00e0 orientat a la fam\u00edlia, coordinat amb l’escola i coneix al pacient des del naixement, fet que li d\u00f3na un caire m\u00e9s paternalista. En canvi, el metge d’adults se centra m\u00e9s en la salut-malaltia i t\u00e9 en compte la independ\u00e8ncia del pacient\u201d, explica la Dra. Pociello. De totes maneres, el Dr. Villar afegeix que \u201cl\u2019abordatge que realitzen els metges de fam\u00edlia tamb\u00e9 t\u00e9 similituds amb el que realitzen els pediatres perqu\u00e8 valoren el pacient de forma integral, tenint en compte el model biopsicosocial\u201d.<\/p>\n

La import\u00e0ncia d\u2019una bona transici\u00f3<\/strong><\/span><\/p>\n

L\u2019infant esdev\u00e9 un adolescent aut\u00f2nom que es fa c\u00e0rrec de la seva pr\u00f2pia salut i \u00e9s clau que prengui consci\u00e8ncia de la import\u00e0ncia de seguir correctament la dieta sense gluten i que disposi de tots els coneixements necessaris sobre la celiaquia. \u201cEn la inf\u00e0ncia, el diagn\u00f2stic i seguiment de la dieta sense gluten es tracta com un \u201cassumpte familiar\u201d. Inicialment s\u00f3n els pares els encarregats que l\u2019infant compleixi la dieta sense gluten fins que l\u2019adolescent t\u00e9 l\u2019autonomia suficient per fer-ho per ell mateix. En conseq\u00fc\u00e8ncia, l\u2019adolesc\u00e8ncia \u00e9s un per\u00edode determinant en l\u2019assoliment d\u2019un adequat coneixement sobre la malaltia cel\u00edaca i en l\u2019adquisici\u00f3 d\u2019habilitats adients per seguir la dieta sense gluten<\/strong>\u201d, indica el Dr. Villar.<\/p>\n

\n

L\u2019adolesc\u00e8ncia \u00e9s un per\u00edode determinant en l\u2019assoliment d\u2019un adequat coneixement sobre la malaltia cel\u00edaca<\/em><\/p>\n<\/blockquote>\n

Si no es fa una bona transici\u00f3, el pacient pot perdre l\u2019adher\u00e8ncia a la dieta sense gluten,<\/strong> cosa\u00a0 que podria interferir en el seu creixement, en la salut \u00f2ssia…, i a llarg termini ocasionar greus complicacions de salut.<\/p>\n

Pel que fa al paper de l\u2019adolescent i dels seus pares en tot aquest moment de canvi, la Dra. Pociello explica que \u201cl\u2019adolescent \u00e9s la clau del proc\u00e9s i hem de saber tenir empatia amb ell per tal de valorar en quin punt est\u00e0 i qu\u00e8 hem de treballar. Els pares han de poder expressar els seus dubtes. per\u00f2 deixar que l\u00b4adolescent adquireixi autonomia en les darreres visites i donar-li la possibilitat d\u00b4adquirir autonomia en tots els \u00e0mbits relacionats amb la malaltia\u201d.<\/p>\n

L\u2019edat \u00e9s clau a l\u2019hora de fer la transici\u00f3?<\/strong><\/span><\/p>\n

El sistema sanitari actual estableix que quan tenen 15 anys els pacients adolescents han de passar a ser atesos pels metges de fam\u00edlia. No obstant aix\u00f2, tant el Dr. Villar com la Dra. Pociello coincideixen en el fet que la transici\u00f3 no hauria d\u2019estar condicionada a una edat cronol\u00f2gica.<\/strong> El Dr. Villar exposa que \u201cla transici\u00f3 ha d\u2019anar m\u00e9s enll\u00e0 d\u2019aquesta limitaci\u00f3 i esdevenir un proc\u00e9s flexible, tenint en compte aspectes com s\u00f3n l\u2019estat de la malaltia cel\u00edaca, l\u2019adher\u00e8ncia a la dieta sense gluten i el grau d\u2019autonomia de l\u2019adolescent respecte a la malaltia, la seva maduresa emocional i f\u00edsica, l\u2019entorn familiar i social i, finalment, tamb\u00e9 possibles canvis vitals o educatius\u201d. La Dra. Pociello coincideix en el fet que \u201cm\u00e9s que per l’edat, el pas hauria de realitzar-se quan els joves siguin madurs i tinguin habilitats suficients per a l’autocura<\/strong>\u201d.<\/p>\n

De la mateixa forma, ambd\u00f3s doctors estar d’acord en el fet que no hi ha un temps concret ni un nombre de visites exactes per donar per finalitzat el proc\u00e9s de transici\u00f3, sin\u00f3 que cal adaptar-se a cada pacient.<\/p>\n

\n

El sistema sanitari actual estableix que quan tenen 15 anys els pacients adolescents han de passar a ser atesos pels metges de fam\u00edlia<\/em><\/p>\n<\/blockquote>\n

Com realitzar una bona transici\u00f3?<\/span> <\/strong><\/p>\n

El Dr. Villar ens indica que \u00e9s clau l\u2019intercanvi d\u2019informaci\u00f3 del pediatre al metge de fam\u00edlia\/gastroenter\u00f2leg.<\/strong> En aquest sentit, l\u2019informe m\u00e8dic amb l\u2019historial m\u00e8dic m\u00e9s rellevant \u00e9s una eina molt \u00fatil. Aquest informe l\u2019ha de rebre l\u2019equip receptor per\u00f2 tamb\u00e9 el pacient abans de la transici\u00f3. Tamb\u00e9 seria ideal disposar de visites conjuntes ateses per facultatius de l\u2019\u00e0rea pedi\u00e0trica i d\u2019adults.<\/p>\n

El Dr. Villar indica alguns passos que cal donar abans de la transici\u00f3:<\/p>\n