{"id":1192,"date":"2022-02-24T14:00:50","date_gmt":"2022-02-24T13:00:50","guid":{"rendered":"https:\/\/www.celiacscatalunya.org\/blog\/?p=1192"},"modified":"2022-02-24T14:00:50","modified_gmt":"2022-02-24T13:00:50","slug":"el-dilema-de-la-introduccio-de-la-civada-en-el-tractament-de-la-malaltia-celiaca","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.celiacscatalunya.org\/blog\/el-dilema-de-la-introduccio-de-la-civada-en-el-tractament-de-la-malaltia-celiaca\/","title":{"rendered":"El dilema de la introducci\u00f3 de la civada en el tractament de la malaltia cel\u00edaca"},"content":{"rendered":"\n

En aquest article recollim el treball de final de M\u00e0ster de Nutrici\u00f3 i Salut de Crist\u00f3bal P\u00e9rez Sixto, responsable del departament T\u00e8cnic de l\u2019Associaci\u00f3 Cel\u00edacs de Catalunya, que tracta sobre la introducci\u00f3 de la civada en el tractament de la Malaltia Cel\u00edaca (MC).<\/p>\n

Antecedents<\/strong><\/span><\/p>\n

La civada s’ha presentat en els \u00faltims anys com un cereal molt nutritiu dins de la dieta occidental. Un aliment ric en carbohidrats d’absorci\u00f3 lenta, fibres i prote\u00efnes vegetals. A m\u00e9s, \u00e9s un cereal interessant que podria incrementar el valor nutricional de la Dieta Sense Gluten (DSG). La problem\u00e0tica radica en el fet que en l’\u00faltima d\u00e8cada s’ha posat en dubte el seu \u00fas com a aliment sense gluten en la dieta de les persones amb Malaltia Cel\u00edaca (MC).<\/strong> Aquesta problem\u00e0tica sembla que es podria plantejar a partir de dues hip\u00f2tesis:<\/p>\n

    \n
  1. Una possible reacci\u00f3 autoimmune de les persones amb EC al consum del cereal, o;<\/li>\n
  2. La contaminaci\u00f3 creuada de la civada amb altres cereals amb gluten en plantes de producci\u00f3 i envasament dels cereals.<\/li>\n<\/ol>\n

    L’objectiu<\/strong> principal de la revisi\u00f3 va ser revelar si el cereal pot incloure’s o no en la DSG. Un altre objectiu secundari va ser explicar el mecanisme d’acci\u00f3 de les prolamines t\u00f2xiques dels cereals i demostrar si \u00e9s aplicable a la civada.<\/p>\n

    \n

    En l’\u00faltima d\u00e8cada s’ha posat en dubte l’\u00fas de la civada com a aliment sense gluten en la dieta de les persones amb malaltia cel\u00edaca\u00a0<\/span><\/em><\/p>\n<\/blockquote>\n

    Mecanisme d’acci\u00f3 de les prolamines<\/strong><\/span><\/p>\n

    El gluten dels cereals es compon de dues parts, una part no t\u00f2xica (denominada glutenines) i una part t\u00f2xica en alguns cereals (les prolamines). En les persones amb MC, les prolamines no digerides aconsegueixen la paret intestinal i desencadenen una s\u00e8rie de reaccions que acaben degradant les microvellositats de la paret intestinal.<\/p>\n

    Diferents cereals, diferents prolamines<\/strong><\/span><\/p>\n

    En funci\u00f3 dels cereals el percentatge de prolamina i la tipologia \u00e9s diferent. En la taula 1 veiem quina prolamina i en quina concentraci\u00f3 es troben les prolamines en els cereals.<\/p>\n

    Taula 1. Composici\u00f3 prolam\u00ednica dels cereals comuns.<\/em><\/p>\n

    \"\"<\/p>\n

    La literatura cient\u00edfica i l’an\u00e0lisi d’aliments confirma que els cereals considerats sense gluten com s\u00f3n l’arr\u00f2s, el blat de moro o el blat negre, tamb\u00e9 contenen prolamines, per\u00f2 en aquest cas el percentatge \u00e9s molt baix i no s’ha descrit que desencadenin reacci\u00f3 autoimmune sobre els pacients amb MC.<\/p>\n

    Aix\u00ed doncs, avui en dia es descriuen dos tipus de varietats de civada:<\/p>\n

      \n
    1. Amb molt baix contingut d\u2019avenines. En aquesta mena de civada la literatura cient\u00edfica descriu que no desencadena la resposta autoimmune en pacients amb MC.<\/li>\n
    2. Amb major contingut d\u2019avenines. En aquest cas alguns estudis han demostrat que pot desencadenar la resposta autoimmune en pacients amb MC.<\/li>\n<\/ol>\n

      Es descriu, a m\u00e9s, que el mecanisme d’acci\u00f3 d’aquestes avenines t\u00f2xiques seria similar al de la gliadina del blat, aix\u00ed i tot, \u00e9s necessari realitzar m\u00e9s estudis per a corroborar aquestes primeres hip\u00f2tesis.<\/p>\n

      La metodologia de l’estudi es va basar<\/strong> a realitzar una revisi\u00f3 sistem\u00e0tica en la base de dades PUBMED. La cerca inicial ens va proporcionar 80 refer\u00e8ncies i finalment van ser 13 els articles inclosos en la revisi\u00f3. Aquests articles van ser assajos cl\u00ednics, casos i controls i estudis observacionals.<\/p>\n

      L\u2019extracci\u00f3 de dades<\/strong> d’aquests estudis va determinar el seg\u00fcent: :<\/p>\n