En els darrers anys, milers de persones han fet el pas cap a una dieta sense gluten (DSG) conven\u00e7udes que \u00e9s m\u00e9s saludable. Per\u00f2 quan mirem de prop qu\u00e8 canvia en el seu dia a dia, sol apar\u00e8ixer el mateix patr\u00f3: menys ultraprocessats, m\u00e9s cuina casolana, m\u00e9s fibra i aliments frescos. Aquest gir de qualitat explica bona part de l\u2019alleujament digestiu que molts anomenen \u201cdesinflamaci\u00f3\u201d.<\/p>\n
La ci\u00e8ncia, a m\u00e9s, posa nom i cognoms al que passa: els fructans (FODMAPs<\/a>)<\/strong> presents en pans i brioixeria industrial desencadenen s\u00edmptomes amb m\u00e9s freq\u00fc\u00e8ncia que el mateix gluten en persones que s\u2019autoidentifiquen com a \u201csensibles\u201d (1). Ara b\u00e9, no tot s\u00f3n FODMAPs: s\u00edmptomes com inflor, dolor o diarrea tamb\u00e9 poden deure\u2019s a la mateixa celiaquia<\/strong> (que cal descartar abans de comen\u00e7ar una dieta sense gluten), al\u00b7l\u00e8rgia al blat<\/strong>, sensibilitat al gluten\/blat no cel\u00edaca<\/strong> (SGNC), s\u00edndrome d\u2019intest\u00ed irritable<\/strong> (SII), SIBO<\/strong>, malabsorci\u00f3 de sals biliars<\/strong>, intoler\u00e0ncia a la lactosa o a la fructosa<\/strong>, malaltia inflamat\u00f2ria intestinal<\/strong>, disp\u00e8psia funcional o reflux<\/strong>. Fins i tot l\u2019estr\u00e8s i patrons d\u2019alimentaci\u00f3 irregulars<\/strong> poden influir. Per complicar-ho, l\u2019efecte expectativa o nocebo<\/strong> tamb\u00e9 hi juga: creure que s\u2019est\u00e0 prenent gluten pot augmentar els s\u00edmptomes encara que el producte sigui placebo (2).<\/p>\n Aquest article repassa, amb evid\u00e8ncia actualitzada, quan t\u00e9 sentit retirar el gluten i quan no: si la dieta sense gluten \u00e9s \u201cm\u00e9s sana\u201d per defecte (no ho \u00e9s), com actuar si sospites que tens celiaquia o sensibilitat al blat\/gluten, qu\u00e8 diu l\u2019evid\u00e8ncia en esport d\u2019elit, si el blat modern cont\u00e9 realment m\u00e9s gluten i qu\u00e8 sabem sobre fertilitzants i pesticides. L\u2019objectiu: ajudar-te a prendre decisions informades, evitar mancances i posar el focus on realment marca la difer\u00e8ncia, la qualitat global de la teva alimentaci\u00f3.<\/p>\n \u00a0<\/strong><\/p>\n Per qu\u00e8 tanta gent diu \u201cem sento millor menjant sense gluten\u201d?<\/strong><\/p>\n La millora en la simptomatologia d\u2019inflamaci\u00f3 digestiva sol venir del canvi de patr\u00f3 alimentari: en centrar-se en aliments frescos, fibra de qualitat i cuina casolana, millora el benestar general no pel gluten en si, sin\u00f3 per menjar millor<\/strong>. De fet, en estudis comparatius, una dieta mediterr\u00e0nia<\/strong> ben feta supera<\/strong> una dieta sense gluten en marcadors d\u2019estr\u00e8s oxidatiu en persones amb patologia tiroidal autoimmune. A m\u00e9s, en \u201ctreure el gluten\u201d, moltes persones redueixen els ultraprocessats<\/strong>; pans i brioixeria industrial s\u00f3n rics en fructans (FODMAPs)<\/strong> (1).\u00a0<\/p>\n Per tant, una dieta sense gluten no \u00e9s \u201cm\u00e9s sana\u201d per defecte en la poblaci\u00f3 general.<\/p>\n Una dieta sense gluten basada en productes processats sense gluten mai no ser\u00e0 m\u00e9s saludable que la seva equivalent amb gluten<\/strong>. Les revisions informen que la dieta sense gluten sostinguda en ultraprocessats de baixa qualitat i sense supervisi\u00f3 poden comportar defici\u00e8ncies de vitamines i minerals (vitamina D o E, calci, ferro, folat o B12). En canvi, planificar la dieta sense gluten amb un dietista-nutricionista pot millorar la qualitat global de la dieta i disminuir les defici\u00e8ncies nutricionals.<\/p>\n \u00a0<\/p>\n I si soc cel\u00edac sense diagnosticar\u2026 o sensible al gluten\/blat?<\/strong><\/p>\n La literatura cient\u00edfica assenyala que algunes persones que milloren amb una dieta sense gluten podrien ser cel\u00edaques no diagnosticades o tenir sensibilitat al gluten\/blat no cel\u00edaca (SGNC). Per aix\u00f2 \u00e9s molt important no iniciar la dieta abans de fer les proves diagn\u00f2stiques, ja que, en cas contrari, el diagn\u00f2stic es complica notablement.<\/p>\n Aix\u00ed i tot, equips d\u2019investigaci\u00f3 com el del doctor Sergio Farrais a Madrid estan treballant actualment en m\u00e8todes diagn\u00f2stics que, despr\u00e9s d\u2019una reintroducci\u00f3 breu de gluten (3-10 dies), mesuren marcadors espec\u00edfics d\u2019inflamaci\u00f3 relacionats amb la malaltia cel\u00edaca i ajuden a orientar el diagn\u00f2stic sense exposicions prolongades (3).<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Hi ha un corrent de professionals que recomana als esportistes d\u2019elit deixar el gluten. Aix\u00f2 t\u00e9 evid\u00e8ncia cient\u00edfica?<\/strong><\/p>\n No de manera general: si no hi ha celiaquia, al\u00b7l\u00e8rgia o sensibilitat al gluten\/blat no cel\u00edaca (SGNC), la retirada del gluten no tindria base cient\u00edfica. Per exemple, en un estudi amb ciclistes no cel\u00edacs, una dieta sense gluten no va millorar el rendiment, els marcadors d\u2019inflamaci\u00f3 ni el benestar en comparaci\u00f3 amb una dieta amb gluten.<\/p>\n Tamb\u00e9 conclouen que, en atletes amb mol\u00e8sties digestives, sol ser m\u00e9s \u00fatil modular la ingesta de FODMAPs al voltant de la competici\u00f3 que no pas eliminar el gluten per se. (4)<\/p>\n \u00a0<\/p>\n El blat actual t\u00e9 m\u00e9s gluten que el blat antic?<\/strong><\/p>\n La recerca no mostra que els blats moderns tinguin m\u00e9s gluten ni que siguin m\u00e9s t\u00f2xics. El que ha canviat sobretot \u00e9s la composici\u00f3 de les prote\u00efnes, fruit de la selecci\u00f3 de varietats per millorar el rendiment i el pa (5) (6). Tamb\u00e9 hi ha molta variabilitat entre camps i collites: el s\u00f2l, el clima o l\u2019adob poden fer pujar o baixar la prote\u00efna sense que aix\u00f2 signifiqui m\u00e9s risc o m\u00e9s t\u00f2xic. Remarquem que a nivell digestiu, el que m\u00e9s pes t\u00e9 \u00e9s com i qu\u00e8 menja una persona sana: el pa integral sol tenir mes beneficis que el refinat, quantitat i freq\u00fc\u00e8ncia de consum de fibra i sucres, tipus de fermentaci\u00f3 (les masses mare llargues solen posar-se millor) i la resta del patr\u00f3 alimentari.<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Les llavors estan modificades gen\u00e8ticament?<\/strong><\/p>\n A la UE no es cultiva blat modificat gen\u00e8ticament. Les varietats cultivades actualment provenen sobretot de encreuaments i selecci\u00f3 cl\u00e0ssics. Ara b\u00e9, la recerca en edici\u00f3 g\u00e8nica i altres t\u00e8cniques de millora avan\u00e7a r\u00e0pidament i, si en el futur s\u2019incorporessin al camp amb una bona avaluaci\u00f3 de seguretat i qualitat, podrien fins i tot reduir la immunogenicitat d\u2019algunes varietats de blat (per exemple, disminuint determinats ep\u00edtops t\u00f2xics). Aix\u00f2 fa que la modificaci\u00f3 g\u00e8nica pugui ser una bona eina futura, sense necessitat de \u201cdemonitzar-la\u201d, el seu impacte dep\u00e8n de com i per a qu\u00e8 s\u2019empren. (7)<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Els fertilitzants i els pesticides augmenten la inflamaci\u00f3 intestinal?<\/strong><\/p>\n Pel que fa als fitosanitaris, els residus en aliments estan regulats per l\u00edmits m\u00e0xims de residus (LMR). Amb els usos autoritzats a la UE, l’Ag\u00e8ncia Europea de Seguretat Aliment\u00e0ria (EFSA) no ha identificat \u00e0rees cr\u00edtiques de preocupaci\u00f3 a les seves darreres revisions. Aix\u00f2 no equival a risc zero, per\u00f2 amb l\u2019evid\u00e8ncia disponible no s\u2019ha demostrat inflamaci\u00f3 intestinal en humans per residus dins dels l\u00edmits. (8)<\/p>\n \u00a0<\/strong><\/p>\n Conclusi\u00f3<\/strong> A l\u2019Associaci\u00f3 Cel\u00edacs de Catalunya promovem decisions basades en l\u2019evid\u00e8ncia i adaptades a cada persona: si sospites que el gluten se\u2019t posa malament, no t\u2019autodiagnostiquis; contacta amb nosaltres i t’orientarem al tipus de professional que podria estudiar el teu cas i t’ajudar\u00e0 a evitar car\u00e8ncies i construir una alimentaci\u00f3 que millori la teva qualitat de vida.<\/p>\n info@celiacscatalunya.org<\/strong><\/a>\u00a0 – 93 412 17 89<\/strong><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Autor:<\/strong> Crist\u00f3bal P\u00e9rez Sixto. Responsable del Departament T\u00e8cnic de l\u2019Associaci\u00f3 Cel\u00edacs de Catalunya.<\/p>\n \u00a0<\/strong><\/p>\n Bibliograf\u00eda: (2) de Graaf, M. C. G., Hassing, C., et al. (2024). The effect of expectancy versus actual gluten intake on gastrointestinal and extra-intestinal symptoms in non-coeliac gluten sensitivity: A randomised, double-blind, placebo-controlled, international, multicentre study<\/em>. The Lancet Gastroenterology & Hepatology, 9(2), 110\u2013123. https:\/\/doi.org\/10.1016\/S2468-1253(23)00317-5<\/a><\/p>\n (3) G\u00f3mez-Aguililla, S., Farrais, S., L\u00f3pez-Palacios, N. et al. (2025) Diagnosis of celiac disease on a gluten-free diet: a multicenter prospective quasi-experimental clinical study<\/em>. BMC Med 23, 182. https:\/\/doi.org\/10.1186\/s12916-025-04008-y<\/a><\/p>\n (4) Lis, D., Stellingwerff, T., Fell, J., Kitic, C., & Ahuja, K. (2015). No effect of gluten-free diets on performance, gastrointestinal health or wellbeing in non-coeliac endurance athletes. Journal of Science and Medicine in Sport, 19, e91. https:\/\/doi.org\/10.1016\/j.jsams.2015.12.352<\/a><\/p>\n (5) Brouns, F., Geisslitz, S., Guzman, C., Ikeda, T.M., Arzani, A., Latella, G.,\u00a0 et al (2022) Do ancient wheats contain less gluten than modern bread wheat, in favour of\u00a0 better health?<\/em> Nutrition Bulletin, 47, 157\u2013 167. Available from: https:\/\/doi.org\/10.1111\/nbu.1255<\/a><\/p>\n (6) Gim\u00e9nez, M. J., & Barro, F. (2013). Variedades de trigo aptas para cel\u00edacos. En L. Rodrigo & A. S. Pe\u00f1a (Eds.), Enfermedad cel\u00edaca y sensibilidad al gluten no cel\u00edaca<\/em> (pp. 463\u2013477). OmniaScience. https:\/\/doi.org\/10.3926\/oms.140<\/a><\/p>\n (7) S\u00e1nchez-Le\u00f3n, S., Gil-Humanes, J., Ozuna, C. V., Gim\u00e9nez, M. J., Sousa, C., Voytas, D. F., & Barro, F. (2018). Low-gluten, nontransgenic wheat engineered with CRISPR\/Cas9<\/em>. Plant Biotechnology Journal, 16<\/strong>(4), 902\u2013910. https:\/\/doi.org\/10.1111\/pbi.12837<\/a><\/p>\n
L\u2019evid\u00e8ncia indica que la dieta sense gluten \u00e9s imprescindible en la celiaquia<\/strong> i l\u2019al\u00b7l\u00e8rgia al blat<\/strong>, per\u00f2 no aporta beneficis de salut per si mateixa en persones sanes. Moltes d\u2019aquestes millores percebudes s\u2019expliquen per menjar menys ultraprocessats<\/strong> o reduir el consum de FODMAPs<\/strong> (no pas pel gluten en si). Abans de retirar el gluten, conv\u00e9 descartar la celiaquia<\/strong> i valorar altres causes dels s\u00edmptomes; a m\u00e9s, en esportistes sense diagn\u00f2stic<\/strong>, eliminar-lo no millora el rendiment<\/strong>. El blat modern<\/strong> no cont\u00e9 m\u00e9s gluten que l\u2019antic i, dins dels l\u00edmits autoritzats<\/strong>, els residus de fitosanitaris<\/strong> no han demostrat causar inflamaci\u00f3 intestinal en humans.<\/p>\n
<\/strong>
(1) Skodje, G. I., Sarna, V. K., Minelle, I. H., Rolfsen, K. L., Muir, J. G., Gibson, P. R., Veier\u00f8d, M. B., & Lundin, K. E. A. (2018). Fructan, rather than gluten, induces symptoms in patients with self-reported non-celiac gluten sensitivity<\/em>. Gastroenterology, 154(3), 529\u2013539.e2. https:\/\/doi.org\/10.1053\/j.gastro.2017.10.040<\/a><\/p>\n