{"id":983,"date":"2020-03-05T12:39:26","date_gmt":"2020-03-05T11:39:26","guid":{"rendered":"https:\/\/www.celiacscatalunya.org\/blog\/?p=983"},"modified":"2020-03-05T12:43:32","modified_gmt":"2020-03-05T11:43:32","slug":"quina-relacio-te-la-microbiota-intestinal-amb-la-celiaquia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.celiacscatalunya.org\/blog\/quina-relacio-te-la-microbiota-intestinal-amb-la-celiaquia\/","title":{"rendered":"Quina relaci\u00f3 t\u00e9 la microbiota intestinal amb la celiaquia?"},"content":{"rendered":"\n<p>De vegades no li donem tota la import\u00e0ncia que mereix, per\u00f2 <strong>la microbiota intestinal compleix funcions molt importants en la salut de les persones cel\u00edaques.<\/strong> En aquest article li hem dedicat un espai per parlar-ne. Qu\u00e8 \u00e9s la microbiota intestinal? Pot tenir algun paper en el desenvolupament de la celiaquia? Com ens podem sentir millor o pitjor segons el seu estat?<\/p>\n<p>Tot i que est\u00e0 demostrat que l\u2019exposici\u00f3 al gluten i la gen\u00e8tica s\u00f3n factors desencadenants de la malaltia celiaquia, s\u2019est\u00e0 investigant el paper que podrien tenir altres factors, com ara la microbiota intestinal.<\/p>\n<p>\u00a0<\/p>\n<p><span style=\"font-size: 20px;\"><strong>\u00a0<\/strong><strong>Qu\u00e8 \u00e9s la microbiota intestinal o flora intestinal?<\/strong><\/span><\/p>\n<p>\u00c9s el conjunt de microorganismes que viuen en el nostre intest\u00ed, concretament al c\u00f2lon o intest\u00ed gruixut. Est\u00e0 constitu\u00efda essencialment per bacteris, tot i que tamb\u00e9 hi ha virus i par\u00e0sits, que viuen en simbiosis amb nosaltres, ja que els aportem aliment a trav\u00e9s de la nostra dieta i ells ens aporten beneficis.<\/p>\n<p>\u00a0<\/p>\n<p><span style=\"font-size: 20px;\"><strong>Quines funcions compleix?<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li>Ens ajuda a digerir els aliments vegetals, concretament les fibres, convertint-les en \u00e0cids grassos com el butirat, que nodreix les c\u00e8l\u00b7lules de la paret intestinal i \u00e9s antiinflamatori.<\/li>\n<li>En ajuda a absorbir correctament algunes vitamines, com la vitamina K i B.<\/li>\n<li>Regula el nostre sistema immunitari, protegint-nos de malalties.<\/li>\n<\/ul>\n<p>\u00a0<\/p>\n<p><span style=\"font-size: 20px;\"><strong>Pilars per tenir una microbiota intestinal sana<\/strong><\/span><\/p>\n<p>Hi ha dos pilars que cal tenir presents:<\/p>\n<ul>\n<li><strong>L\u2019equilibri entre les poblacions de bacteris<\/strong>. Podem classificar-les en tres categories:\n<ul>\n<li>les <strong>mutualistes<\/strong> s\u00f3n les que m\u00e9s ens ajuden.<\/li>\n<li>les <strong>pat\u00f2genes<\/strong>, si hi s\u00f3n en exc\u00e9s, ens posen malalts.<\/li>\n<li>les <strong>comensals<\/strong>, que s\u00f3n la majoria i no s\u00f3n ni bones ni dolentes. Quan es produeix un desequilibri entre aquestes poblacions i una predomina per sobre de les altres tindrem una flora intestinal alterada, el que anomenem disbiosis, que podr\u00e0 afavorir el desenvolupament de malalties autoimmunes, com ara la celiaquia.<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<li><strong>La diversitat bacteriana<\/strong>. En la nostra societat cada cop tenim una microbiota menys diversa. \u00c9s degut a diferents factors, com ara la industrialitzaci\u00f3, l\u2019exc\u00e9s d\u2019higiene, mal \u00fas o ab\u00fas d\u2019antibi\u00f2tics, etc.<\/li>\n<\/ul>\n<p><strong>En persones cel\u00edaques \u00e9s freq\u00fcent trobar disbiosis,<\/strong> tant en aquelles que segueixen la dieta sense gluten correctament com en les que no la segueixen. No est\u00e0 clar encara si aquesta disbiosis desencadena la celiaquia o b\u00e9 si \u00e9s conseq\u00fc\u00e8ncia d\u2019aquesta.<\/p>\n<p>Per altra banda, hi ha <strong>factors ambientals<\/strong> que tamb\u00e9 juguen un paper important en la composici\u00f3 microbiana de l\u2019intest\u00ed i que podrien associar-se amb <strong>un major risc de desenvolupar celiaquia,<\/strong> com per exemple:<\/p>\n<ul>\n<li>Naixement (part vaginal o ces\u00e0ria).<\/li>\n<li>Tipus d\u2019alimentaci\u00f3 durant els primers mesos de vida (lact\u00e0ncia materna i lact\u00e0ncia artificial).<\/li>\n<li>Moment d\u2019introducci\u00f3 del gluten a la dieta del nad\u00f3 i la quantitat.<\/li>\n<li>Consum d\u2019antibi\u00f2tics.<\/li>\n<li>Infeccions en edats primerenques.<\/li>\n<\/ul>\n<p>Sabies que el moment del nostre naixement \u00e9s essencial per al desenvolupament d\u2019una futura flora bacteriana saludable? Podr\u00edem dir que la mare ens fa un primer regal, ja que el contacte amb ella a trav\u00e9s del canal del part permet la primera colonitzaci\u00f3 bacteriana del nostre intest\u00ed. Per tant, aquesta \u00e9s diferent segons si el part \u00e9s vaginal o per ces\u00e0ria.<\/p>\n<p><strong>Els infants que neixen per ces\u00e0ria tenen major risc de desenvolupar celiaquia<\/strong>. Es podria deure al fet que tenen menor diversitat bacteriana, en comparaci\u00f3 amb els nascuts per part vaginal, i presenten un retard en la colonitzaci\u00f3 per bifidobacteris, un tipus de bacteris que tenen efectes beneficiosos en la nostra salut.<\/p>\n<p>S\u2019han detectat difer\u00e8ncies entre la microbiota intestinal de nadons alimentats amb llet materna dels que s\u2019han alimentat amb f\u00f3rmula. Una explicaci\u00f3 podria ser que la llet materna cont\u00e9 bacteris i oligosac\u00e0rids que promouen la colonitzaci\u00f3 de bifidobacteris. La prolongaci\u00f3 de la lact\u00e0ncia materna, i mantenir-la durant la introducci\u00f3 del gluten, s\u00f3n dos factors que han estat molt estudiats per\u00f2 no s\u2019ha demostrat suficient evid\u00e8ncia per afirmar que retarden la manifestaci\u00f3 de la celiaquia.<\/p>\n<p>\u00a0<\/p>\n<p><strong><span style=\"font-size: 20px;\">Consum de probi\u00f2tics<\/span> <\/strong><\/p>\n<p>Des de fa uns anys s\u2019est\u00e0 investigant <strong>l\u2019\u00fas de probi\u00f2tics<\/strong> (organismes vius que ingerim a trav\u00e9s de l\u2019alimentaci\u00f3 i arriben vius al tracte intestinal) per a prevenir i tractar la celiaquia. Alguns estudis realitzats en determinats probi\u00f2tics han mostrat que <strong>poden ajudar a disminuir alguns s\u00edmptomes gastrointestinals,<\/strong> com ara la sensaci\u00f3 d\u2019indigesti\u00f3, el restrenyiment i el reflux. No obstant aix\u00f2<strong>, \u00e9s necessari seguir investigant.<\/strong><\/p>\n<p>Tot i que els resultats d\u2019aquests estudis s\u00f3n esperan\u00e7adors, hem de tenir en compte que <strong>els probi\u00f2tics no han de substituir mai la dieta sense gluten<\/strong>, que \u00e9s l\u2019\u00fanic tractament per a la celiaquia.<\/p>\n<p>Tot i que actualment trobem f\u00e0cilment a la venda tota mena de suplements amb probi\u00f2tics,<strong> no tots s\u00f3n efica\u00e7os i, per tant, \u00e9s necessari consultar al nostre metge.<\/strong><\/p>\n<p>\u00a0<\/p>\n<p><strong><span style=\"font-size: 20px;\">Quin estil de vida podem dur les persones cel\u00edaques per millorar la microbiota?<\/span> <\/strong><\/p>\n<p><strong>L\u2019alimentaci\u00f3 \u00e9s clau en el manteniment d\u2019una microbiota intestinal equilibrada i diversa<\/strong>. \u00c9s per aix\u00f2 que la nostra dieta ha de basar-se en aquells aliments que afavoreixen el desenvolupament i manteniment de la microbiota, com ara els <strong>aliments vegetals<\/strong>, que s\u00f3n rics en prebi\u00f2tics.<\/p>\n<p>Els <strong>aliments prebi\u00f2tics<\/strong> <strong>contenen fibres que serveixen d\u2019aliment per a les bact\u00e8ries<\/strong>, afavorint una bona diversitat bacteriana. Alguns exemples s\u00f3n els llegums, cereals sense gluten com ara la civada certificada sense gluten, i vegetals com esp\u00e0rrecs, carxofa, ceba, porro, etc.<\/p>\n<p>En canvi, els aliments probi\u00f2tics contenen microorganismes que arriben vius a l\u2019intest\u00ed i poden beneficiar la flora intestinal. S\u00f3n exemples el quefir, el iogurt i el tamari.<\/p>\n<p><strong>Si hi ha mol\u00e8sties gastrointestinals persistents, \u00e9s important consultar el metge especialista<\/strong> i tamb\u00e9 fer una valoraci\u00f3 de l\u2019alimentaci\u00f3 amb un dietista-nutricionista perqu\u00e8 ens faci un assessorament personalitzat segons les nostres necessitats. De vegades els aliments vegetals produeixen simptomatologia en consumir-los. Aix\u00f2 podria passar en cas que la microbiota de la persona fos delicada, primer calgu\u00e9s restablir-la i posteriorment introduir els aliments prebi\u00f2tics. Val a dir que la microbiota de cada individu \u00e9s \u00fanica i quan est\u00e0 alterada no \u00e9s possible assimilar correctament aquests aliments.<\/p>\n<p>D\u2019altra banda, <strong>l\u2019estr\u00e8s i alguns h\u00e0bits com fumar i el consum d\u2019alcohol tenen un impacte negatiu en la flora intestinal.<\/strong><\/p>\n<p>Per acabar, recordem que<strong> l\u2019\u00fanic tractament de la malaltia cel\u00edaca \u00e9s la dieta sense gluten.<\/strong><\/p>\n<p>\u00c9s important que una persona cel\u00edaca acabada de diagnosticar segueixi una dieta sense gluten rica en aliments gen\u00e8rics, principalment vegetals, ja que li permetr\u00e0 restablir la microbiota. A m\u00e9s a m\u00e9s, <strong>cal que eviti la contaminaci\u00f3 encreuada<\/strong>, ja que qualsevol transgressi\u00f3 (volunt\u00e0ria o involunt\u00e0ria) activa el sistema immune i genera anticossos i inflamaci\u00f3 de les vellositats. En alguns casos tamb\u00e9 cal prendre suplements amb pre o probi\u00f2tics, sempre que siguin aptes per a les persones cel\u00edaques. Cal consultar el farmac\u00e8utic de confian\u00e7a.<\/p>\n<p><strong>\u00a0<\/strong><\/p>\n<p><strong>Bibliografia <\/strong><\/p>\n<ul>\n<li><a href=\"https:\/\/www.microbiologyresearch.org\/search?value1=Inmaculada+Nadal&amp;option1=author&amp;noRedirect=true\">Inmaculada Nadal<\/a>,\u00a0<a href=\"https:\/\/www.microbiologyresearch.org\/search?value1=Esther+Donant&amp;option1=author&amp;noRedirect=true\">Esther Donant<\/a>,\u00a0<a href=\"https:\/\/www.microbiologyresearch.org\/search?value1=Carmen+Ribes-Koninckx&amp;option1=author&amp;noRedirect=true\">Carmen Ribes-Koninckx<\/a>,\u00a0<a href=\"https:\/\/www.microbiologyresearch.org\/search?value1=Miguel+Calabuig&amp;option1=author&amp;noRedirect=true\">Miguel Calabuig<\/a>,\u00a0<a href=\"https:\/\/www.microbiologyresearch.org\/search?value1=Yolanda+Sanz&amp;option1=author&amp;noRedirect=true\">Yolanda Sanz<\/a>. <em><a href=\"https:\/\/www.microbiologyresearch.org\/content\/journal\/jmm\/10.1099\/jmm.0.47410-0#tab2\">Imbalance in the composition of the duodenal microbiota of children with coeliac disease. Journal of Medical Microbiology. 2017<\/a><\/em>.<\/li>\n<li>Fernanda Cristofori, Flavia Indrio, Vito Leonardo Miniello, Maria De Angelis and Ruggiero Francavilla. <em><a href=\"https:\/\/www.ncbi.nlm.nih.gov\/pmc\/articles\/PMC6316269\/pdf\/nutrients-10-01824.pdf\">Probiotics in Celiac Disease. <\/a> <\/em>2018.<\/li>\n<li>Richa Chibbar and Levinus A. Dieleman. <em><a href=\"https:\/\/www.ncbi.nlm.nih.gov\/pmc\/articles\/PMC6836185\/pdf\/nutrients-11-02375.pdf\"> The Gut Microbiota in Celiac Disease and Probiotics.<\/a><\/em> 2019.<\/li>\n<li>Olivares M, Sanz, Y. Microbiota Intestinal y Enfermedad Cel\u00edaca. En Arranz E, Fern\u00e1ndez Ba\u00f1ares F, Rosell CM, Rodrigo L, Pe\u00f1a AS: <em><a href=\"https:\/\/www.celiacscatalunya.org\/pdfs\/Avances%20en%20el%20conocimient.pdf\">Avances en el Conocimiento de las Patolog\u00edas Relacionadas con el Gluten y Evoluci\u00f3n de los Alimentos sin Gluten<\/a><\/em>. 2018.<\/li>\n<\/ul>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>De vegades no li donem tota la import\u00e0ncia que mereix, per\u00f2 la microbiota intestinal compleix funcions molt importants en la salut de les persones cel\u00edaques. En aquest article li hem dedicat un espai per parlar-ne. Qu\u00e8 \u00e9s la microbiota intestinal? Pot tenir algun paper en el desenvolupament de la celiaquia? Com ens podem sentir millor [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":6,"featured_media":985,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"spay_email":"","jetpack_publicize_message":""},"categories":[100],"tags":[],"jetpack_featured_media_url":"https:\/\/i0.wp.com\/www.celiacscatalunya.org\/blog\/wp-content\/uploads\/2020\/03\/flora-intestinal.jpg?fit=4288%2C2859&ssl=1","jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/p9jMUf-fR","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.celiacscatalunya.org\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/983"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.celiacscatalunya.org\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.celiacscatalunya.org\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.celiacscatalunya.org\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/6"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.celiacscatalunya.org\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=983"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.celiacscatalunya.org\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/983\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1497,"href":"https:\/\/www.celiacscatalunya.org\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/983\/revisions\/1497"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.celiacscatalunya.org\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media\/985"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.celiacscatalunya.org\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=983"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.celiacscatalunya.org\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=983"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.celiacscatalunya.org\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=983"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}