Usuari Clau d'accés
           
          Català Español           Web Médica Acreditada. Ver más información

Condicions associades i complicacions

La celiaquia és considerada la malaltia intestinal crònica més freqüent. Malgrat que no hi ha un registre de casos, estudis preliminars en el nostre país ens indiquen que 1 de cada 100 persones és celíaca. Pot presentar-se en qualsevol moment de la nostra vida, des de la lactància fins a la vellesa, des del moment en què es comencen a ingerir aliments o medicaments que contenen gluten. Si no es tracta, la malaltia celíaca pot conduir a seriosos problemes de salut addicionals.

 

Complicacions per la salut a llarg termini per una celiaquia no diagnosticada ni tractada:

 
.- Anèmia ferropènica
.- Inici prematur de l'osteoporosi o osteopènia
-  Infertilitat i/p avortaments involuntaris de repetició
.- Intolerància secundaria a la lactosa
.- Deficiències de vitamines i minerals
.- Trastorns del sistema nerviós central i perifèric
.- Limfomes intestinals i altres càncers gastrointestinals
.- Mal funcionament de la vesícula biliar
.- Insuficiència pancreàtica
.-Manifestacions neurològiques, incloent atàxia, convulsions epilèptiques, migranya, neuropatia, miopatia i leucoencefalopatia multifocal

 

Tractament:

En l'actualitat, l'únic tractament per a la malaltia celíaca és el seguiment de per vida a una dieta estricta sense gluten. La ingesta de petites quantitats de gluten, com engrunes d'una taula de tallar o torradora, pot provocar danys greus a l'intestí prim. Llegiu més sobre la dieta sense gluten a Celiaquia.

 

Condicions autoimmunes relacionades amb la celiaquia

La malaltia celíaca és una malaltia autoimmune que es por donar en aquelles persones que tenen els gens que predisposen a la malaltia.
Per aquesta raó, la malaltia celíaca és més comú entre les persones amb altres trastorns autoimmunes:

 

 

 

             Font: Biomed Res Int . 2013 ; 2013 : 127589 , Expert Rev Gastroenterol Hepatol . 2010; 4 ( 6 ) : 767-780 , Rheumatology ( Oxford ) 0,2013 May ; 52 ( 5 ) : 939-43 .

 

Hi ha diverses malalties i afeccions que poden estar directament relacionades amb la celiaquia. Algunes de les més freqüents són:

 

       Diabetis Tipus 1

La celiaquia i la diabetis són malalties que afecten l’absorció i el metabolisme de l’organisme. La dieta intervé en el control d’ambdues, d’una forma total, en la celiaquia, o parcial, en la diabetis. Les persones amb diabetis insulinodependent (Tipus 1) tenen més possibilitats de desenvolupar la celiaquia que la resta de la població.

Estudis desenvolupats per professionals del Servei de Bioquímica de l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona senyalen que aproximadament 1 de cada 15 pacients diagnosticats de diabetis tipus 1 desenvoluparà al llarg de la seva vida la celiaquia, pel que es recomana a aquestes persones que es facin les proves de la celiaquia cada 3 anys.

No existeix cap relació entre la diabetis tipus 2 i la celiaquia

clicar imatge

     
 

Dermatitis herpetiforme

La dermatitis herpetiforme (DH) o malaltia de Duhring  és una inflamació de la pell que es manifesta amb petites vesícules amb líquid, semblant a les infeccions produïdes per l’herpes, però que no te res a veure amb aquest virus.

La DH es considera una manifestació aguda de la celiaquia, que es presenta en el 25% d’aquests pacients. Pot aparèixer a qualsevol edat, però és més freqüent entre els 15 i els 40 anys, i al contrari de la celiaquia és més freqüent en homes que en dones.

clicar imatge

     
 

Osteoporosi

L'osteoporosi significa literalment ossos porosos, i és una condició en què els ossos han perdut molta part de la seva força i és fan més dèbils fins al punt de trencar-se amb major facilitat.

El dany en el revestiment del budell prim significa que els nutrients, incloent-hi calci no són absorbits correctament. En els celíacs la dieta estricta sense gluten millora enormement l'absorció. Resulta particularment important per als més joves en el període del desenvolupament de l'os. Algunes investigacions suggereixen que fins i tot amb la dieta sense gluten, els celíacs poden necessitar un nivell superior de calci que d'altres persones per a mantenir la bona salut de l'os.

clicar imatge

 

 

 

Síndrome de Down i Celiaquia
Segons diversos estudis, el percentatge de celíacs entre persones amb Síndrome de Down és molt més alt que en persones que no pateixen aquesta condició. Estadístiques realitzades a escala mundial ens indiquen que l’1% de la població és celíaca, encara que aquest percentatge s’incrementa fins al 12% entre les persones amb Síndrome de Down a Espanya, i en alguns països, fins al 17%.

 

Pel que fa a l'edat en què evoluciona la celiaquia en aquest col•lectiu, s'estima que està entre els 2 i els 15 anys, i entre les patologies associades, trobem anomalies cardíaques, hipotiroïdisme secundari i tiroïditis autoimmune, a més dels ja habituals problemes de creixement i pes.

 

Les persones amb Síndrome de Down tenen una alteració genètica provocada per la presència d’un cromosoma extra en la parella de cromosoma 21 (Trisonomia 21). Gran part dels gens del sistema immunològic es troben en els cromosomes 21 i és possible que sigui per aquesta alteració que les persones amb Síndrome de Down estiguin més predisposades a desenvolupar malalties autoimmunes com la celiaquia.

 

Aquest és un dels motius pels quals s’ha de descartar des d’un inici la celiaquia en totes les persones amb Trisomía 21, independentment de la presència d’altres símptomes o signes característics d’aquesta. Només així, amb un diagnòstic precoç, podrem començar a introduir la dieta sense gluten, i prevenir la manca d’absorció de nutrients, provocada per la celiaquia.
Font: Down España

 

 

 

 

Fes-te soci/sòcia Fes-te soci empresa

 

 

PROPERES ACTIVITATS   

ÚLTIMES NOTICIES