93 412 17 89        info@celiacscatalunya.org                   

Socis
ES

Legislació i etiquetatge

El primer pas al qual s’enfronten les persones celíaques acabades de diagnosticar és la immersió en el món de la legislació alimentària.

 

Què cal tenir clar en primer lloc?

 

Les persones celíaques han de tenir cura amb la contaminació creuada i només poden menjar productes que són susceptibles de contenir gluten si porten el símbol o la menció 'sense gluten'. És l'única manera d'assegurar que són aptes per a elles i que no contenen gluten ni traces.

 

En resum, les persones celíaques poden menjar:

  • Aliments que per naturalesa no porten gluten (fruita, verdura, peix ...): en aquest cas no cal que duguin el símbol o menció 'sense gluten'.
  • Aliments que són susceptibles de contenir gluten (tomàquet fregit, espècies mòltes, carn processada ...) i aliments que s'han elaborat específicament per a persones celíaques (pasta sense gluten, pa sense gluten ...) sempre que portin el símbol o menció 'sense gluten'.

Com es pot saber si un aliment és sense gluten o susceptible de contenir-ne? Ho expliquem a la Classificació d'aliments: sense gluten, de risc i prohibits.

 

 

Què vol dir «sense gluten»?

 

Aquesta menció en l’etiquetatge dels productes manufacturats garanteix que el producte és apte per a persones celíaques, ja que conté una quantitat de gluten inferior a 20 parts per milió (ppm) o 20mg/kg (20mg/1.000.000mg). Aquesta unitat de concentració és el llindar de seguretat que va establir la legislació alimentària l’any 2009 a partir de la recerca realitzada. Aquesta menció pot estar representada per una icona o segell.

 

Referència:

REGLAMENTO (CE) No 41/2009 DE LA COMISIÓN de 20 de enero de 2009 sobre la composición y etiquetado de productos alimenticios apropiados para personas con intolerancia al gluten.

 

 

Legislació vigent

 

La legislació actual és confusa i té certes limitacions que cal conèixer en profunditat per poder mantenir una dieta sense gluten estricta.

 

D’una banda, cal conèixer el Reglament Europeu (UE) 1169/2011 de 25 d’octubre de 2011 sobre la informació alimentària facilitada al consumidor. Aquest Reglament fa referència a la informació alimentària que l’operador alimentari ha de facilitar al consumidor, en el qual hi ha un apartat específic sobre els al·lèrgens. Per garantir la seguretat dels consumidors amb al•lèrgies i intoleràncies, defineix 14 substàncies al·lergògenes, entre elles els cereals amb gluten, que han de ser obligatòriament identificades en les etiquetes dels productes.

 

Aquesta normativa s’aplica a productes envasats però també a aliments sense envasar o envasats en el punt de venda com, per exemple, en establiments de restauració, de menjar per emportar i venda online.

 

La limitació que presenta aquest reglament és que només fa referència als al·lèrgens quan formen part dels ingredients però NO fa menció a la contaminació encreuada, és a dir, no obliga a controlar el gluten que pot estar present en el producte final si no se segueix correctament el protocol de seguretat en la manipulació de productes sense gluten.

 

ALERTA! Aquest reglament és insuficient per garantir l’absència de gluten (menys 20ppm) perquè només contempla els ingredients, no les traces. Cal tenir present que la contaminació encreuada es pot produir durant el transport o la manipulació i, per tant, cal prendre mesures de seguretat i control per tenir garanties que el producte final és segur.

 

És per aquest motiu que, en el cas dels productes processats (vegeu classificació dels aliments) és necessari:

- Cercar sempre una llegenda/icona sense gluten.

- Cercar si el producte està publicat a la Guia d’aliments sense gluten que edita l’Associació Celíacs de Catalunya.

- En cas contrari, no consumir el producte.

 

D’altra banda, cal tenir present el Reglament d’Execució (UE) 828/2014 de 30 de juliol de 2014 relatiu als requisits per a la transmissió d’informació als consumidors sobre l’absència o presència reduïda de gluten als aliments. Aquest reglament derogà el reglament 41/2009 i estipula quines són les declaracions autoritzades als productes segons el seu contingut en gluten. Les declaracions acceptades són:

  • «Sense gluten»: aquells productes que contenen menys de 20mg/kg (ppm) de gluten, tal com es venen al consumidor final.
  • «Molt baix en gluten»: aquells productes finals que contenen entre 20 i 100 mg/kg (ppm) de gluten i:
    • estan elaborats a partir de blat, ordi, sègol, civada* o derivats,
    • o bé contenen un o més ingredients elaborats a partir d’aquests cereals,
    • o s’han processat específicament per reduir el seu contingut de gluten.

A més, aquest reglament permet 4 llegendes possibles que poden acompanyar les declaracions «sense gluten» i «molt baix en gluten»:

  • «Elaborat específicament per a persones amb intolerància al gluten»
  • «Elaborat específicament per a celíacs»
  • «Indicat per a persones amb intolerància al gluten»
  • «Indicat per a celíacs»

Aquestes llegendes poden acompanyar a ambdues declaracions i, per tant, suposen un risc per al consumidor celíac.

 

ALERTA! Aquest reglament genera confusió i pot provocar errades en la compra perquè permet etiquetar la menció «molt baix contingut en gluten» amb la llegenda «indicat per a celíacs». Independentment de la llegenda, si el producte conté la menció «molt baix en gluten» és per què conté més de 20ppm de gluten i, per tant, no és segur per a les persones celíaques.

 

 

Què significa «pot contenir traces de...»?

 

Actualment l’Etiquetatge Precautori d’Al·lèrgens (EPA) no està regulat formalment a la Unió Europea i tampoc en territori nacional. És, per tant, un etiquetatge voluntari emprat pels fabricants amb la intenció d’indicar que un o més dels 14 al·lèrgens mencionats anteriorment poden estar presents de forma involuntària en el producte (traces).

 

Tot i que no hi ha cap regulació, els principis generals de seguretat alimentària establerts al Reglament 178/2002 del Parlament Europeu i del Consell apliquen sobre aquest concepte. A més, l’article 36 del Reglament 1169/2011 estableix els requisits aplicables per a la informació alimentària voluntària:

- No ha d’induir a l’error: només s’ha d’utilitzar aquest concepte quan hi hagi un risc definit, detectat mitjançant una anàlisi del risc.

- Informació clara i fàcilment comprensible per al consumidor.

- Ha de basar-se en dades científiques. No obstant això, actualment no hi ha una manera clara i definida d’informar el consumidor. La situació és molt variada i els fabricants ho indiquen de diferents maneres i sense tenir en consideració els criteris anteriors.

 

Alguns exemples emprats en l’actualitat per identificar l’EPA són:

  • «Pot contenir traces» acompanyat del nom de l’al·lergen.
  • Elaborat en una planta de fabricació que manipula blat/cereals amb gluten.
  • No adequat per a persones amb malaltia celíaca.

Referència:

Guia sobre la información alimentaria facilitada al consumidor. FIAB 2014.

Etiquetado Precautorio de Alérgenos (EPA). FIAB 2016.

 

 

Com saber que el producte és sense gluten?

 

Per tenir garanties que un producte no activarà la resposta immune del pacient celíac ni li causarà atròfia a les vellositats de l’intestí, recomanem consumir únicament productes naturalment lliures de gluten i els identificats amb la menció o icona «sense gluten» i en cap cas consumir productes:

- Que fan referència a l’Etiquetatge Precautori d’Al·lèrgens (traces), independentment de si fan menció al gluten o no.

- Que no fan cap menció al gluten ni a cap altre al·lergen.

 

 

Com identificar el símbol o menció «sense gluten» als productes?

 

En l’envàs dels productes és habitual trobar icones gràfiques per a la identificació ràpida d’un producte que té un contingut de gluten igual o inferior a 20ppm i que, per tant, és apte per al consumidor/a celíac/a. Actualment hi ha diferents icones o segells «sense gluten». En fem un repàs!

 

  • Marca Símbol de l’Espiga Barrada

La marca «Símbol de l’Espiga Barrada» és propietat de l’Associació de Societats de Celíacs d’Europa (AOECS) i les associacions membres que, com és el cas de l’Associació Celíacs de Catalunya, poden atorgar llicències. Des de l’Associació Celíacs de Catalunya n’atorguem en territori nacional. L’atorgament de la llicència es realitza després de verificar i controlar el procés d’elaboració del producte, és a dir, després de realitzar una auditoria específica per a la gestió del gluten. Segons l’estudi Conociendo la categoria sin gluten, realitzat per AECOC l’any 2015, el Símbol de l’Espiga Barrada és la icona que el 94% dels consumidors celíacs reconeixen i confirmen que els aporta més seguretat. Cal assenyalar, però, que és imprescindible que la icona vagi acompanyada d’un número de llicència situat a la part de sota del símbol, amb format XX – YYY –ZZZ. Si no fos així i el producte no dugués el número, el fabricant n’estaria fent un ús sense llicència. L’actuació que es duu a terme en aquests casos per part d’AOECS i de les associacions llicenciatàries és sol·licitar a l’operador la retirada del símbol, per tal que no se’n faci un ús fraudulent.

 

 

  • Pacte del Celíac

El «Pacte del Celíac» és propietat de la Generalitat de Catalunya i és l’Agència Catalana de Consum, qui el promou i gestiona. El fabricant, mitjançant un sistema d’autocontrol intern, garanteix el compliment dels requisits establerts per la legislació vigent pel que fa al gluten, cosa que determina un contingut en gluten en el producte final inferior al llindar màxim (20ppm).

 

 

  • Altres símbols o mencions «sense gluten»

Hi ha molts altres símbols o mencions dissenyats pels fabricants per indicar l’absència de gluten i tots ells són vàlids.

Cal tenir present que no hi ha obligatorietat d’identificar el símbol o menció «sense gluten amb un únic disseny. Segons la legislació vigent, qualsevol símbol o menció «sense gluten» és vàlid, ja que ha de garantir un contingut en gluten inferior o igual a 20ppm. De totes maneres, tant les enquestes realitzades per les associacions com l’estudi Conociendo la categoria sin gluten d’AECOC, revelen que el 95% dels consumidors celíacs i els seus familiars prefereixen la unificació de les icones o els segells «sense gluten», ja que consideren que disminuirien possibles errades o atribucions errònies que ara per ara s’estan produint. Així mateix, tant l’AOECS com les associacions de pacients celíacs consideren imprescindible aquesta unificació per tal de facilitar la identificació dels productes, i és per aquest motiu que promouen l’ús de la marca Símbol de l’Espiga Barrada, prèviament mencionada.