Dimarts 12 de desembre vam assistir a la reunió que des de l’AECOSAN (Agencia Española de Consumo, Seguridad Alimentaria y Nutrición del Ministerio de Sanidad) van organitzar per donar suport al “Plan de apoyo para las personas afectadas de alergias alimentarias”, on van participar entitats, associacions i empreses del sector alimentari per poder tenir una visió global de tots els sectors implicats en la gestió de les al·lèrgies, intoleràncies i celiaquia.
La reunió va començar amb la presentació de l’informe del Pla de Control d’Aliments a la Cadena Alimentaria (PNCOCA) realitzat el 2016, que forma part del Pla Nacional establert per el període 2016-2020, del qual volem destacar que les inspeccions de les autoritats competents es realitzen tant a establiments alimentaris (minoristes) com a indústries alimentaries, serveis de restauració col·lectiva i aliments envasats.
Durant el 2016 es van realitzar controls d’al·lèrgens en més de 2000 aliments, essent el grup de “menjar preparat” el que més resultats positius va donar.
Tenint en compte que el nombre d’anàlisis anteriors han estat realitzats a tot l’Estat Espanyol, els assistents vam sol·licitar ser més ambiciosos en futures planificacions per tal d’augmentar el control d’al·lèrgens als aliments.
Val a dir que les inspeccions depenen de cada Comunitat Autònoma, però l’AECOSAN es va comprometre a fer recomanacions a les administracions autonòmiques per tal d’augmentar el nombre d’analítiques d’al·lèrgens. En la mateixa línia, també vam sol·licitar que les administracions realitzin inspeccions o intervencions sobre la publicitat dels productes etiquetats “sense ……” als mitjans de comunicació per tal d’evitar confusió entre les persones afectades.
La segona part de la reunió es va centrar en la necessitat d’homogeneïtzar els procediments de gestió dels al·lèrgens dins la Unió Europea. Cal destacar que aquesta és una fita encara llunyana, perquè cal primer determinar com s’ha de realitzar la gestió del risc a les empreses alimentàries i també definir el topall màxim per a cadascun dels al·lèrgens.
En aquest sentit les persones celíaques tenim cert avantatge sobre la resta de persones amb al·lèrgies, ja que a partir de l’estudi del Dr. Catassi publicat el 2007, es va establir el topall màxim de gluten (20ppm) que una persona celíaca pot consumir sense presentar simptomatologia ni alteracions de les vellositats intestinals.
El tercer punt de l’ordre del dia, va ser el Reglament 1169/2011 sobre la Informació alimentària facilitada al consumidor, on s’especifica l’obligatorietat de declarar 14 substàncies considerades al·lergògenes. Segons els criteris de les associacions presents, és primordial determinar com i quan s’ha de realitzar un etiquetatge preventiu (Traces), ja que s’està fent un abús d’aquest etiquetatge per part dels operadors alimentaris.
Ara per ara aquesta declaració és molt freqüent, i no sempre s’empra en base a una gestió del risc de contaminació, per això és un dels principals objectius a treballar per la Comissió Europea, a més a més de determinar que la única retolació possible als productes és “Puede contener …” i deixar de banda qualsevol altra declaració que ara per ara són tan freqüents, com “Elaborado en una fábrica que manipula ….”, “Trazas de ….”.
A més a més, les associacions vam sol·licitar que es faci una actualització de la definició de Celiaquia de la Reglamentació vigent segons els criteris esmentats per la ESPGHAN (Societat Europea de Gastroenterologia pediàtrica, Hepatologia i Nutrició), ja que fins ara al reglament encara es considera intolerància quan científicament és un trastorn multisistèmic de base autoimmune. També es va sol·licitar eliminar els productes alimentaris considerats “Baix contingut en gluten” (21-100ppm) en no poder ser consumits pel col·lectiu celíac, ja que no hi ha graus de celiaquia.
Per finalitzar, es van tractar les recomanacions a desenvolupar per l’AECOSAN esmentades pel Defensor del Pueblo a l’Informe “La Situación de las personas con enfermedad celíaca en España”.
Alguns aspectes són difícils de gestionar, com per exemple els canvis a realitzar en el Reglament 1169/2011 i en el Reglament 828/2014 en ser necessari un consens entre la majoria de països que conformen la Comissió a escala europea però, en aquest sentit els representants de l’AECOSAN van fer-nos la recomanació de sol·licitar-ho mitjançant l’AOECS (Associació de Societats de Celíacs Europees) perquè en fer-ho aquesta institució es considera que tots els països membres de la UE estan d’acord en els mateixos criteris.
Malgrat això, i sent conscients que és difícil aconseguir a curt termini solucions per totes les situacions plantejades, agraïm l’interès que manifesta l’AECOSAN pel nostre col·lectiu i esperem continuar treballar plegats per aconseguir resoldre-les.
Leave a Reply