Vida social i emocional amb celiaquia: tips per cuidar-te i fer-te entendre

Conviure amb celiaquia no és només seguir la dieta sense gluten: implica gestionar emocions, relacions i situacions socials constants. De fet, segons un nou estudi de la Universitat del País Basc (EHU), falta més conscienciació social perquè millori la qualitat de vida dels infants amb celiaquia. I això es pot extrapolar a les persones en edat adolescent, joves i adultes. De fet, l’estudi subratlla que la manca de coneixement de l’entorn és el factor que més eleva l’ansietat i el risc de transgressions. Per tant, fer pedagogia no és només una qüestió de cortesia, sinó una mesura directa de seguretat alimentària i que inclús podria arribar a millorar el benestar emocional. Segons els que expliquen professionals de la Psicologia que treballen en aquest tema, si la persona amb celiaquia té un entorn familiar, social, acadèmic i laboral que està sensibilitzat amb la seva necessitat de fer una dieta lliure de gluten, com únic tractament per a la seva malaltia, augmenta la sensació de confort emocional, i de seguretat per estar en un entorn empàtic.

Segons Gentzane Carbajo, doctora en Psicologia Clínica i amb experiència en l’abordatge de situacions similars, “que l’entorn desenvolupi empatia no depèn de les persones amb celiaquia, però el que observem és que quan es fa més i millor pedagogia per visibilitzar la importància de la dieta sense gluten, augmenta la possibilitat que això passi”.

Aquí tens uns quants consells que et poden ajudar a reduir l’estrès, l’ansietat i la sensació de carregar-ho tot sol/a:

És normal sentir-te així

L’estrès social, la por de contaminar-se o la sensació de ser “una molèstia” són emocions habituals. No és debilitat, és una resposta lògica a una situació que requereix vigilància constant. Validar el que sents és el primer pas per gestionar-ho. Poder detectar l’emoció i el sentiment i posar-li nom és el primer pas per poder fer gestió emocional; i gestionar no deixa de ser saber què fer amb el que estàs sentint.

No ho facis tot sol/a

Compartir dubtes, pors o cansament amb algú de confiança (família i amistats) redueix molt la càrrega emocional. Demanar suport també és autocura. Si cal, demanar ajuda a un psicòleg professional.

Aquest suport és necessari. La celiaquia suposa una càrrega emocional amb impacte diferent segons edats i etapes des de l’inici del diagnòstic. Un diagnòstic en una edat infantil suposa una càrrega emocional i física per a la família que la rep. Física per l’adaptació d’hàbits alimentaris familiars, organització dels àpats i adaptació als nous menús. La càrrega emocional va en paral·lel i, de la mateixa manera que les famílies despleguen carmanyoles i neveres portàtils, també fan un esforç emocional per a no plegar veles i intentar que el que passi a l’entorn (aniversaris, festes familiars, etc.) no afecti el seu infant.

Quan el diagnòstic arriba en edat adolescent, conviure amb la celiaquia també suposa un esforç mental i físic. Implica un període d’adaptació perquè la simbiosi celiaquia-alimentació-joventut pot tenir molta afectació a la vida.

Aquesta adaptació, esforç mental i físic també apareixen en diagnòstics que arriben quan la persona és adulta. El desplegament d’estratègies i la necessitat de fer un esforç físic i emocional tenen molt d’impacte a la vida.

Per tot això, podem dir que en la celiaquia, compartir amb les persones properes, autoconeixement i cura personal i professional van lligats.

Prepara’t, però sense viure en alerta constant

Tenir estratègies (portar menjar segur, saber què dir, conèixer opcions) dona tranquil·litat. Però també és important no viure des de la por, sinó des del coneixement i la confiança.  Com bé diu la dra. Carbajo, “la por és una emoció molt freqüent, que molts cops ens pot ajudar, ja que et fica en modus “alerta” quan hi ha un perill real. Però que en altres situacions ens pot paralitzar i impedir la recerca de solucions. A més, si has experimentat aquesta por i has comprovat que no has pogut tenir una reacció satisfactòria, cada cop va augmentant la sensació que ets incompetent. Es per això, que quan es treballa professionalment amb infants i adolescents amb celiaquia emfatitzem la importància de fer un entrenament en tècniques d’assertivitat, la capacitat per expressar de manera clara i hàbil el que ens passa, el que necessitem, etc. Què podem fer davant la por, com gestionar-la. També s’ha d’ajudar a desenvolupar estratègies de pensament que afavoreixin que la persona senti una consistència emocional. Arribar a aquesta “consistència” dona un equilibri emocional molt important”.

Explica la celiaquia a la família, amics o companys de feina de forma clara

Per exemple:

“Tinc celiaquia, és una malaltia autoimmune. Quan menjo un aliment que conté gluten el meu cos s’ataca a si mateix i em fa mal, encara que no ho noti al moment. M’afecta l’intestí i em pot fer mal a altres òrgans.

Per això he de seguir una dieta sense gluten, ja que és l’únic tractament que existeix.

He d’evitar el contacte encreuat. Això vol dir que un aliment sense gluten pot deixar de ser segur si entra en contacte amb un que conté gluten, encara que sigui en petites quantitats. També he de vigilar que els estris de cuina, superfícies o mans estiguin nets i que no hagin estat en contacte amb un aliment amb gluten.

En reunions, càterings o celebracions, necessito opcions realment sense gluten i separades, o portar el meu propi menjar per evitar riscos.”

Si ho consideres oportú, els pots fer arribar el document per a familiars i amics de persones amb celiaquia.

Apoderar-se requereix decisió i marca límits, però amb calma

Si t’ofereixen una opció que no veus segura, un “gràcies, però prefereixo no arriscar-me” és suficient.

No cal justificar-se constantment ni entrar en debats.

Dona confiança… i temps

Aprendre sobre celiaquia no és immediat. És cansat, però repetir la informació amb calma ajuda a construir aliances.

A l’hora de sortir o viatjar

Una bona planificació i previsió abans de sortir de casa és clau per poder gaudir.

Al teu entorn més proper els pots proposar establiments acreditats si heu quedat per a menjar fora. Si no n’hi ha i l’establiment no et genera confiança, no et quedis a casa, porta la teva carmanyola (com a recurs excepcional per no renunciar a la vida social en llocs no acreditats), explica la teva condició al cambrer i demana només la beguda.

L’objectiu és que cada vegada hi hagi més llocs segurs, però mentre fem camí, la carmanyola és la teva aliada per no quedar-te a casa. Prioritza gaudir de la conversa amb els amics i socialitzar, encara que sigui portant el teu menjar.

Aquí tens els enllaços al mapa dels establiments acreditats per la nostra entitat a Catalunya i Menorca i consells per anar de viatge amb els contactes de les associacions de celíacs d’arreu del món. Abans de marxar tingues en compte la check list.

Que la celiaquia no et freni!

La ciència ens ho confirma: 3 claus per al teu benestar

Segons l’estudi publicat a Nature (2025) per la Universitat del País Basc (UPV/EHU), la teva qualitat de vida depèn de tres pilars fonamentals:

Llegeix tot l’article de Nature.com aquí: https://www.nature.com/articles/s41598-025-19973-w

Article elaborat amb la revisió de la Dra. en Psicologia i Especialista en Psicologia Clínica Gentzane Carbajo Areitiobiritxinaga