La malaltia celíaca és un trastorn autoimmune que afecta aproximadament a un 1-2% de la població en els països occidentals. Amb motiu del Dia Internacional de la Dona, des de l’Associació Celíacs de Catalunya volem destacar una realitat poc visible: la celiaquia afecta més a les dones.
La relació dona/home és de 2:1. Per cada home diagnosticat, hi ha aproximadament dues dones diagnosticades. A més, sovint es diagnostica tard i amb més dificultats. Aquesta diferència no és anecdòtica; les malalties autoimmunes, en general, són més prevalents en dones. Però, paradoxalment, la seva simptomatologia sovint és minimitzada o atribuïda a causes com l’estrès, l’ansietat o els canvis hormonals.
Aquest fenomen s’enquadra en el que s’anomena biaix de gènere en l‘atenció sanitària, on les queixes de les dones triguen més a ser investigades clínicament.
Moltes dones conviuen durant anys amb símptomes abans d’obtenir un diagnòstic:
- Cansament crònic
- Anèmia persistent
- Distensió abdominal
- Migranyes
- Alteracions menstruals
- Problemes de fertilitat
- Osteopènia precoç
- Depressió
Amb freqüència, aquests signes es tracten de manera aïllada sense investigar-ne l’origen. El resultat és un retard diagnòstic que pot allargar-se una mitja de 7 anys a Catalunya, amb impacte directe en la qualitat de vida. En dones, és més freqüent que la simptomatologia es presenti de forma extraintestinal o poc específica.
Estudis científics d’àmbit internacional, com el publicat al Journal of Pediatric Gastroenterology and Nutrition, confirmen que la celiaquia no detectada impacta directament en la salut reproductiva, vinculant-se amb la primera menstruació tardana, la menopausa precoç i complicacions en l’embaràs. Aquest fet mostra que incorporar la perspectiva de gènere en la pràctica sanitària no és una tendència, és una necessitat per millorar el diagnòstic precoç.
El testimoni d’aquesta sòcia n’és un exemple: ens explica el llarg camí que va recórrer fins a obtenir el diagnòstic de celiaquia, els símptomes que va patir i els problemes de fertilitat derivats.
Més enllà del diagnòstic, hi ha una altra realitat poc reconeguda: la càrrega mental. En molts casos, són les dones qui assumeixen majoritàriament la gestió alimentària familiar. Quan hi ha una persona amb celiaquia a casa, sigui la mateixa dona o un fill o filla, aquesta responsabilitat es multiplica:
- Planificació segura dels àpats
- Prevenció del contacte encreuat
- Recerca d’informació
- Adaptació social (escola, restaurants, celebracions…)
Aquesta ‘invisible’ gestió diària ha estat analitzada en informes sobre la salut i el gènere a Catalunya, on es constata que les dones dediquen més del doble de temps que els homes a la seguretat alimentària de la llar. Segons el document sobre la bretxa de gènere en les ciències de la vida i la salut de la Generalitat de Catalunya, aquesta desigualtat en el repartiment de les tasques de cura i gestió domèstica és un repte estructural que afecta directament la qualitat de vida de les dones.
Aquesta feina invisible també forma part de la història de la celiaquia en clau de gènere. I volem recordar que és essencial que aquesta càrrega es distribueixi amb la parella i, quan ja són grans, també amb els fills. Tota la família ha de posar el seu gra de sorra.
És per això que aquest 8 de març volem donar veu a totes les dones que han trigat anys a obtenir un diagnòstic, que han dubtat del seu propi cos o que han sentit que no eren escoltades. Des de l’entitat reafirmem el nostre compromís amb una mirada inclusiva, rigorosa i amb perspectiva de gènere. Perquè la celiaquia no entén de desigualtats, però el sistema sanitari encara té camí per recórrer.
Consulta altres documents relacionats amb el Dia Internacional de la Dona:
. Dones que lluiten pel col·lectiu amb celiaquia
. Relació de la celiaquia i els problemes de fertilitat
Leave a Reply