Les festes de Nadal són un moment esperat, però per a les persones amb celiaquia es poden convertir en un autèntic camp de mines, ja no només per l’exposició a una possible contaminació, sinó per culpa d’un convidat omnipresent en molts àpats de Nadal: el cunyat opinòleg de torn. Aquella figura que parla de tot sense coneixement i sembla tenir la veritat absoluta, deixant anar afirmacions i valoracions sense cap mena de tacte i empatia.
Si a la teva família o al teu entorn no tens un personatge d’aquestes característiques ets afortunat perquè requereix respiracions profundes i mentalitat zen interaccionar amb ells.
Ja de per si, aquest tipus de persona sempre fa alguna observació desafortunada, però veure que tu no menges el mateix o tens el plat tapat i dones indicacions per no contaminar-te, els motiva a dur a terme el seu esport preferit, opinar sense fonament.
“No vols dir que exageres portant carmanyola?”, “Per un dia no passarà res”, “Per tan poca cosa et contaminaràs?”, “Això és una moda”… el repertori d’afirmacions és llarg i variat.
Celiaquia: molt més que una mania
La celiaquia no és una moda, ni una opció dietètica. És una malaltia autoimmune crònica i multisistèmica: quan una persona amb celiaquia consumeix gluten, el seu sistema immunitari reacciona atacant la mucosa del seu intestí i genera un estat inflamatori que pot afectar altres òrgans del cos. I no n’hi ha prou amb “treure el pa”, cal controlar fins a l’última engruna, vigilant el contacte encreuat amb gluten i, sovint, portant menjar de casa per poder fer un àpat amb tranquil·litat.
Quan en una celebració familiar algú menysté aquestes precaucions, no només demostra una profunda ignorància, sinó que posa en risc la salut d’un ésser que se suposa estimat. Una cullera que ha tocat croquetes “normals” i després es fa servir per servir l’amanida “sense gluten”, pot provocar dies de malestar i dany real a l’intestí d’una persona amb celiaquia.
Qui pateix celiaquia ha de lluitar no només amb etiquetes i precaucions, sinó amb el sentiment de ser una molèstia, i això en l’àmbit familiar és especialment dolorós. El fet “d’haver-te de defensar” en un suposat entorn segur és esgotador quan l’únic que pretens és cuidar-te.
Com combatre el cunyadisme (amb estil)
Davant del cunyadisme nadalenc, cal una combinació d’assertivitat, pedagogia i límits clars.
Consells:
. Molta paciència. Pensa que opina des del desconeixement i la falta d’empatia, no és conscient que fa mal amb les seves paraules, però cal que s’adoni de les implicacions per tu.
. Informació clara i directa. Fes-li saber que menjar sense gluten no és una opció per a una persona amb celiaquia, sinó una necessitat mèdica. Una contaminació perjudica la teva salut.
. Busca aliances. Recolza’t en aliats familiars que sí entenen la situació. Ajuda a no sentir-se sol davant l’argumentació.
. Arma’t de documentació. Aquí tens un document amb informació bàsica per a familiars sobre la celiaquia i els àpats de Nadal. Pots enviar-lo abans de festes o en el moment que calgui.
Aquest article no pretén demonitzar als cunyats (reals o simbòlics), sinó fer visible una actitud recurrent que, tot i la seva aparença trivial, dol i crea malestar. Perquè haver de justificar una malaltia crònica mentre els altres repeteixen postres no hauria de ser part del menú de Nadal.
Si us heu sentit identificats llegint això, no esteu sols. I si sou el cunyat opinòleg… potser és hora de canviar de tema de conversa. El fútbol sempre funciona millor.
Bones festes!
Leave a Reply