Avui, Dia Internacional de la Celiaquia, compartim el comunicat de l’Associació d’Associacions de Celíacs d’Europa (AOECS), de la qual l’Associació Celíacs de Catalunya en som membre.
Seguir la dieta sense gluten sense diagnòstic
La sensibilització sobre la malaltia celíaca ha augmentat dràsticament en els darrers anys a través dels esforços de les associacions de celíacs nacionals, les organitzacions de celíacs internacionals i les autoritats de seguretat alimentària. No obstant això, recentment ha sorgit una tendència preocupant per part de les persones que segueixen la dieta sense gluten sense haver obtingut un diagnòstic de malaltia celíaca.
Un article publicat a la revista JAMA Internal Medicine, el 2016, va estimar que als Estats Units hi havia dues vegades més persones adherides a una dieta sense gluten sense estar diagnosticades de malaltia celíaca que aquelles que tenien un diagnòstic. Tot i que encara no s’ha publicat cap estudi científic sobre la situació europea, no sembla que sigui gaire diferent. La majoria d’aquestes persones s’autodiagnostiquen de sensibilitat al gluten no celíaca, mentre que la resta tenen el diagnòstic de sensibilitat al gluten no celíaca sense que els especialistes els hi hagin fet una avaluació adequada de celiaquia.
Les raons són moltes i inclouen consells d’amics, xarxes socials, desitjos de baixar de pes, percepció pública sobre que la dieta sense gluten és més saludable, etc. En alguns casos, fins i tot els metges i els dietistes-nutricionistes estan aconsellant que se segueixi la dieta sense gluten sense haver realitzat les proves adequades de malaltia celíaca.
A part de la càrrega social que suposa seguir la dieta sense gluten, el seguiment d’aquesta dieta sense tenir prèviament un diagnòstic de malaltia celíaca pot emmascarar un diagnòstic real de celiaquia, i un cop iniciada la dieta sense gluten ja no es pot diagnosticar correctament. Tenint en compte que els estudis han demostrat que les persones que s’autodiagnostiquen tenen més probabilitats de no adherir-se correctament a la dieta, això també pot tenir repercussions mèdiques en aquells individus amb malaltia celíaca real.
Les complicacions mèdiques
Seguir la dieta sense gluten comporta una càrrega social, ja que les persones tenen limitacions a l’hora de menjar dins i fora de casa. A més, suposa una càrrega econòmica, ja que els productes específics sense gluten són més cars.
No obstant això, hi ha una repercussió mèdica molt més important, ja que les proves precises de celiaquia requereixen nivells elevats d’anticossos específics de gluten que creen la reacció autoimmune associada a la malaltia celíaca. Per tant, si s’ha eliminat el gluten de la dieta abans de fer les proves, els resultats poden ser inexactes.
Tenint en compte que els estudis han demostrat que les persones que s’autodiagnòstic tenen més probabilitats de no adherir-se a la dieta, això també pot tenir repercussions mèdiques en aquells individus amb celiaquia real i que no tenen un diagnòstic.
Com a pauta general, es recomana menjar gluten en més d’un àpat cada dia durant, com a mínim, sis setmanes abans de realitzar les proves.
A aquelles persones que vulguin reintroduir el gluten en la seva dieta se’ls recomana que ho parlin amb el metge que les assisteix, especialment per alleujar els símptomes de la celiaquia.
L’AOECS vol destacar que, tot i que la sensibilitat al gluten no celíaca és real, encara que difícilment es pot diagnosticar definitivament la malaltia, abans de fer el diagnòstic de sensibilitat al gluten no celíaca sempre s’han de fer les proves per excloure la celiaquia.
Les proves de celiaquia s’han de fer mitjançant l’aplicació dels protocols mèdics actuals.
Tot i que l’AOECS anima als metges a posar la malaltia celíaca en la seva llista de diagnòstics diferencials, l’AOECS desaconsella completament l’autodiagnòstic.
Les associacions de celíacs
D’altra banda, l’AOECS anima a qualsevol persona que tingui celiaquia a participar activament en la seva associació de celíacs local. Aquestes associacions proporcionen informació mèdica per donar suport als seus membres i treballen estretament amb els metges, les infermeres i els dietistes dels seus països per conscienciar sobre el reconeixement dels símptomes de celiaquia.
Les associacions de celíacs també treballen intensament per assegurar la disponibilitat dels aliments sense gluten, més segurs i assequibles. Les societats membres de l’AOECS participen en la concessió de llicències europees de l’AOECS amb la marca Símbol de l’Espiga Barrada a productors lliures de gluten. Les enquestes recents demostren que el 78% de les persones amb celiaquia confien més en un producte sense gluten si porta el Símbol de l’Espiga Barrada al seu embalatge. Això es deu als requisits estrictes del règim de llicències. Com a part del procés de concessió de llicències, els llicenciats estan obligats a demostrar que els seus productes contenen un màxim de 20 mg per cada 1 kg (20 ppm) de contingut de gluten. Han d’oferir els certificats de prova d’anàlisis de laboratori com a proves i certificats d’auditoria que mostrin una producció consistent sense gluten a través d’una auditoria rigorosa dels seus llocs de fabricació.
Les associacions de celíacs també ajuden a augmentar la sensibilització en botigues de menjar, restaurants i hotels sobre la dieta sense gluten, així com influir en els responsables polítics per obtenir les millors condicions per a aquells que tenen celiaquia a Europa.
Leave a Reply