Les afirmacions més habituals que ha de rebatre el col·lectiu celíac

Ser celíac no només implica un procés d’acceptació i adaptació a la nova dieta, implica no cansar-se d’informar sobre la malaltia i els protocols a la cuina, ja que per molt que des de les associacions de celíacs, com la nostra, fem constants campanyes de sensibilització, segueix havent-hi una gran falta d’informació.

Les afirmacions més habituals que ha de rebatre el col·lectiu celíac són les següents:

Hi ha graus de celiaquia

No, no existeixen graus de celiaquia. No es pot ser molt o poc celíac. Per fer un símil, es pot estar poc embarassada? Independentment de si la persona celíaca té simptomatologia digestiva o extradigestiva o no té cap simptomatologia, quan consumeix gluten el seu consum sempre afecta a les vellositats intestinals de la persona celíaca i pot causar problemes de salut greus a curt o a llarg termini.

Per un dia que consumeixis gluten no passa res, no?

Sí que passa. La ingesta de gluten equivalent al pes d’un gra d’arròs diari ja pot produir danys severs a les vellositats de l’intestí prim d’una persona celíaca, independentment de si la persona té simptomatologia apreciable o no.

Les afirmacions més habituals que ha de rebatre el col·lectiu celíac són les següents: “Hi ha graus de celiaquia”, “Per un dia que consumeixis gluten no passa res, no? “,  “La celiaquia és una intolerància o una al·lèrgia al gluten”, “Els símptomes de la celiaquia són vòmits i diarrees”, “La celiaquia pot desaparèixer amb el temps” i “Per cuinar per a un celíac només calen productes sense gluten”

La celiaquia és una intolerància o una al·lèrgia al gluten

La celiaquia no és ni una cosa ni l’altra, és una malaltia autoimmune, sistèmica i crònica amb predisposició genètica en la que el sistema immune reacciona al que considera erròniament un cos estrany, el gluten, atacant el propi cos, en concret a les vellositat del budell prim, erosionant-les i provocant que no puguin absorbir nutrients.

L’al·lèrgia al blat i altres cereals també genera una resposta al sistema immunitari però en aquest cas mediada per la inmunoglobulina E (IgE), una proteïna de defensa, que identifica aquests cereals com elements estranys i s’eleva davant la ingesta com si d’una guerra química és tractés, cursant amb simptomatologia reactiva ràpida i abrupta que pot arribar a, en el pitjors dels casos, a un shock anafilàctic. En aquest cas, l’al·lèrgia pot ser per ingerir el cereal, inhalar-lo o tocar-lo (en menys casos).

Quan es parla d’una intolerància alimentària, del que parlem és d’un dèficit enzimàtic que impedeix la correcta digestió o absorció de nutrients, com per exemple un dèficit de l’enzim lactasa provoca que no puguem digerir el sucre dels làctis (la lactosa). No existeix, però, la intolerància al gluten pròpiament, ja que en el cas de la celiaquia no hi ha una falta d’enzims digestius si no, com hem comentat abans, una reacció autoimmune del cos davant la ingesta d’una proteïna (el gluten). El que sí que existeix és la sensibilitat al gluten/blat no celíaca, que ha estat moltes vegades erròniament denominada com intolerància al gluten, i que és fruit d’un diagnòstic que exclou la celiaquia i l’al·lèrgia al gluten, però que està relacionada amb la ingesta de gluten/blat (el pacient, tot i no ser celíac ni al·lèrgic al blat, millora en retirar el gluten/blat de la dieta).

Els símptomes de la celiaquia són vòmits i diarrees

Davant del consum de gluten, la celiaquia no només pot cursar amb simptomatologia digestiva si no també amb simptomatologia extra intestinal que no acostumem a relacionar amb la celiaquia, com poden ser la pèrdua de pes, irritabilitat, dolors ossis i articulars, infertilitat, entre d’altres, però també pot no tenir cap mena de simptomatologia immediata, això si, sempre hi haurà lesió intestinal.

Algunes de complicacions que poden patir les persones celíaques a causa del no seguiment correcte d’una dieta sense gluten són: anèmia ferropènica, inici prematur de l’osteoporosi o osteopènia, infertilitat i avortaments involuntaris de repetició,  intolerància secundària a la lactosa, trastorns del sistema nerviós central i perifèric, limfomes intestinals i altres càncers gastrointestinals, mal funcionament de la vesícula biliar, insuficiència pancreàtica, manifestacions neurològiques, incloent-hi atàxia, convulsions epilèptiques, migranya, neuropatia, miopatia i leucoencefalopatia multifocal, entre altres.

La celiaquia pot desaparèixer amb el temps

No, és crònica i a data d’avui no té cura. És una malaltia, un trastorn multisistèmic de base autoimmune permanent en individus genèticament predisposats.

Per cuinar per a un celíac només calen productes sense gluten

No només calen productes sense gluten, sinó que cal cuinar tenint en compte les pautes de seguretat alimentària per evitar el contacte encreuat amb gluten.

Des de l’Associació Celíacs de Catalunya seguirem treballant perquè la ciutadania en general i certs col·lectius en particular tinguin clar què és la celiaquia. Principalment els mitjans de comunicació, el col·lectiu mèdic i el sector de l’hostaleria.