Quina relació té la microbiota intestinal amb la celiaquia?

De vegades no li donem tota la importància que mereix, però la microbiota intestinal compleix funcions molt importants en la salut de les persones celíaques. En aquest article li hem dedicat un espai per parlar-ne. Què és la microbiota intestinal? Pot tenir algun paper en el desenvolupament de la celiaquia? Com ens podem sentir millor o pitjor segons el seu estat?

Tot i que està demostrat que l’exposició al gluten i la genètica són factors desencadenants de la malaltia celiaquia, s’està investigant el paper que podrien tenir altres factors, com ara la microbiota intestinal.

 Què és la microbiota intestinal o flora intestinal?

És el conjunt de microorganismes que viuen en el nostre intestí, concretament al còlon o intestí gruixut. Està constituïda essencialment per bacteris, tot i que també hi ha virus i paràsits, que viuen en simbiosis amb nosaltres, ja que els aportem aliment a través de la nostra dieta i ells ens aporten beneficis.

Quines funcions compleix?

• Ens ajuda a digerir els aliments vegetals, concretament les fibres, convertint-les en àcids grassos com el butirat, que nodreix les cèl·lules de la paret intestinal i és antiinflamatori.
• En ajuda a absorbir correctament algunes vitamines, com la vitamina K i B.
• Regula el nostre sistema immunitari, protegint-nos de malalties.

Pilars per tenir una microbiota intestinal sana

Hi ha dos pilars que cal tenir presents:

• L’equilibri entre les poblacions de bacteris. Podem classificar-les en tres categories:
  • les mutualistes són les que més ens ajuden.
  • les patògenes, si hi són en excés, ens posen malalts.
  • les comensals, que són la majoria i no són ni bones ni dolentes. Quan es produeix un desequilibri entre aquestes poblacions i una predomina per sobre de les altres tindrem una flora intestinal alterada, el que anomenem disbiosis, que podrà afavorir el desenvolupament de malalties autoimmunes, com ara la celiaquia.
• La diversitat bacteriana. En la nostra societat cada cop tenim una microbiota menys diversa. És degut a diferents factors, com ara la industrialització, l’excés d’higiene, mal ús o abús d’antibiòtics, etc.

En persones celíaques és freqüent trobar disbiosis, tant en aquelles que segueixen la dieta sense gluten correctament com en les que no la segueixen. No està clar encara si aquesta disbiosis desencadena la celiaquia o bé si és conseqüència d’aquesta.

Per altra banda, hi ha factors ambientals que també juguen un paper important en la composició microbiana de l’intestí i que podrien associar-se amb un major risc de desenvolupar celiaquia, com per exemple:

• Naixement (part vaginal o cesària).
• Tipus d’alimentació durant els primers mesos de vida (lactància materna i lactància artificial).
• Moment d’introducció del gluten a la dieta del nadó i la quantitat.
• Consum d’antibiòtics.
• Infeccions en edats primerenques.

Sabies que el moment del nostre naixement és essencial per al desenvolupament d’una futura flora bacteriana saludable? Podríem dir que la mare ens fa un primer regal, ja que el contacte amb ella a través del canal del part permet la primera colonització bacteriana del nostre intestí. Per tant, aquesta és diferent segons si el part és vaginal o per cesària.

Els infants que neixen per cesària tenen major risc de desenvolupar celiaquia. Es podria deure al fet que tenen menor diversitat bacteriana, en comparació amb els nascuts per part vaginal, i presenten un retard en la colonització per bifidobacteris, un tipus de bacteris que tenen efectes beneficiosos en la nostra salut.

S’han detectat diferències entre la microbiota intestinal de nadons alimentats amb llet materna dels que s’han alimentat amb fórmula. Una explicació podria ser que la llet materna conté bacteris i oligosacàrids que promouen la colonització de bifidobacteris. La prolongació de la lactància materna, i mantenir-la durant la introducció del gluten, són dos factors que han estat molt estudiats però no s’ha demostrat suficient evidència per afirmar que retarden la manifestació de la celiaquia.

Consum de probiòtics

Des de fa uns anys s’està investigant l’ús de probiòtics (organismes vius que ingerim a través de l’alimentació i arriben vius al tracte intestinal) per a prevenir i tractar la celiaquia. Alguns estudis realitzats en determinats probiòtics han mostrat que poden ajudar a disminuir alguns símptomes gastrointestinals, com ara la sensació d’indigestió, el restrenyiment i el reflux. No obstant això, és necessari seguir investigant.

Tot i que els resultats d’aquests estudis són esperançadors, hem de tenir en compte que els probiòtics no han de substituir mai la dieta sense gluten, que és l’únic tractament per a la celiaquia.

Tot i que actualment trobem fàcilment a la venda tota mena de suplements amb probiòtics, no tots són eficaços i, per tant, és necessari consultar al nostre metge.

Quin estil de vida podem dur les persones celíaques per millorar la microbiota?

L’alimentació és clau en el manteniment d’una microbiota intestinal equilibrada i diversa. És per això que la nostra dieta ha de basar-se en aquells aliments que afavoreixen el desenvolupament i manteniment de la microbiota, com ara els aliments vegetals, que són rics en prebiòtics.

Els aliments prebiòtics contenen fibres que serveixen d’aliment per a les bactèries, afavorint una bona diversitat bacteriana. Alguns exemples són els llegums, cereals sense gluten com ara la civada certificada sense gluten, i vegetals com espàrrecs, carxofa, ceba, porro, etc.

En canvi, els aliments probiòtics contenen microorganismes que arriben vius a l’intestí i poden beneficiar la flora intestinal. Són exemples el quefir, el iogurt i el tamari.

Si hi ha molèsties gastrointestinals persistents, és important consultar el metge especialista i també fer una valoració de l’alimentació amb un dietista-nutricionista perquè ens faci un assessorament personalitzat segons les nostres necessitats. De vegades els aliments vegetals produeixen simptomatologia en consumir-los. Això podria passar en cas que la microbiota de la persona fos delicada, primer calgués restablir-la i posteriorment introduir els aliments prebiòtics. Val a dir que la microbiota de cada individu és única i quan està alterada no és possible assimilar correctament aquests aliments.

D’altra banda, l’estrès i alguns hàbits com fumar i el consum d’alcohol tenen un impacte negatiu en la flora intestinal.

Per acabar, recordem que l’únic tractament de la malaltia celíaca és la dieta sense gluten.

És important que una persona celíaca acabada de diagnosticar segueixi una dieta sense gluten rica en aliments genèrics, principalment vegetals, ja que li permetrà restablir la microbiota. A més a més, cal que eviti la contaminació encreuada, ja que qualsevol transgressió (voluntària o involuntària) activa el sistema immune i genera anticossos i inflamació de les vellositats. En alguns casos també cal prendre suplements amb pre o probiòtics, sempre que siguin aptes per a les persones celíaques. Cal consultar el farmacèutic de confiança.

Bibliografia

• Inmaculada Nadal, Esther Donant, Carmen Ribes-Koninckx, Miguel Calabuig, Yolanda Sanz. Imbalance in the composition of the duodenal microbiota of children with coeliac disease. Journal of Medical Microbiology. 2017.
• Fernanda Cristofori, Flavia Indrio, Vito Leonardo Miniello, Maria De Angelis and Ruggiero Francavilla. Probiotics in Celiac Disease. 2018.
• Richa Chibbar and Levinus A. Dieleman. The Gut Microbiota in Celiac Disease and Probiotics. 2019.
• Olivares M, Sanz, Y. Microbiota Intestinal y Enfermedad Celíaca. En Arranz E, Fernández Bañares F, Rosell CM, Rodrigo L, Peña AS: Avances en el Conocimiento de las Patologías Relacionadas con el Gluten y Evolución de los Alimentos sin Gluten. 2018.